Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Sant Pere de Ger
Barri
Barri de Ger (Baixa Cerdanya), situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local
Sant Martí de Cerdanya
Barri
Caseria del municipi de Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya), vora Sant Martí d’Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà.
barri de Sagunt
Barri
Barri de la ciutat de València, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà del pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del N.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri
el Pedró
Barri
Barri de Pi, del terme municipal de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del poble.
la Punta
Barri
Barri del municipi de València, a l’antiga horta de Russafa, vora mar, entre Natzaret i Pinedo.
el Cuc
Barri
Barri d’Anglès (Selva), a la confluència del Ter amb la riera d’Osor.
Auguer
Barri de s’Auguer, tradicionalment nucli pescador de Blanes (Selva)
© Fototeca.cat
Barri
Barri pescador de Blanes (Selva) a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls
Montolivet
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic terme de Russafa, a la dreta del Túria, camí de Natzaret.
Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb…
Marxalenes
Barri
Barri de la ciutat de València, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern
la Malva-rosa
Barri
Barri del districte marítim de la ciutat de València, entre les platges d’Alboraia i el Cap de França.
Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat