Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Rocafonda
Barri
Barri residencial de Mataró (Maresme) situat a l’extrem nord-est del centre urbà, al lloc anomenat, també, de Palau durant el s XIX.
És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró
Peramàs
Barri
Barri perifèric de Mataró (Maresme) sorgit a partir de l’onada immigratòria que afectà aquesta població des del decenni dels anys cinquanta.
Santa Llúcia
Barri
Barri del municipi de l’Arboç (Baix Penedès).
Sorgí com a colònia industrial al lloc on hi havia l’antiga capella de Santa Llúcia s XIV, que fou enderrocada el 1870 hom construí el 1975 l’església de Santa Llúcia sufragània de la parròquia de l’Arboç Actualment la colònia forma conurbació amb la resta del nucli
França
Barri
Barri de la vila del Vendrell (Baix Penedès), a la riba dreta de la riera de la Bisbal.
la Ciutat Jardí
Barri
Barri residencial de Mataró, al nord-est del nucli urbà, dins la zona de l’Eixample, format per torres.
Fou construït en 1945-50 per iniciativa de la Caixa d’Estalvis de Mataró, segons un projecte del 1924
Cirera
Barri
Barri perifèric de Mataró, al nord de la ciutat i a la part baixa del veïnat de Cirera
, grup de masos dels contraforts de la serra de can Gener.
Sorgí el 1955 quan la nova població immigrada hi inicià la construcció de petites cases familiars El 1965 tenia 888 habitatges és el barri urbanísticament més mal dotat del municipi i un dels de densitat més elevada de 150 a 200 h per ha
la Llàntia
Barri de la Llàntia, a Mataró
© Fototeca.cat
Barri
Barri obrer i perifèric de Mataró, situat al NW de la ciutat, damunt la primera línia de turons, al lloc anomenat la plana Llàntia
, a la confluència del torrent de la Llàntia
amb els d’en Trisac i de les Valls, entre el barri de Cirera i el de Cerdanyola.
Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou
Cerdanyola
Un aspecte del barri de Cerdanyola a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Barri
Barri perifèric de Mataró, vora la riera d’Argentona.
Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’installà, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola 181 m D’estructura anàrquica —es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos—, manca de molts serveis bàsics el 1965 tenia 2 873 habitatges el 22,6% del total de Mataró En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha Hi han estat traslladades diverses indústries