Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
el Secà de Sant Pere
Barri
Barri de Lleida (Segrià), sorgit per l’expansió de la ciutat vers el N, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut l’antic raval de Sant Pere de la Pedra.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Santa Maria de Gardeny
Barri
Barri perifèric de Lleida (Segrià), situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt.), on s’aixeca l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial —iniciat vers el 1951— i un grup de cases prefabricades, progressivament substituïdes per blocs d’habitatges, destinades a les famílies desallotjades del Canyeret
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
la Plana d’en Lledó
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), a l’W del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.
Sorgí el decenni dels seixanta amb l’edificació de blocs d’escassa qualitat i de cases unifamiliars És deficitari en equipaments urbans
el Pla
Barri
Barriada del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), gairebé unit al poble.
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
Oliva
Barri Oliva de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
els Merinals
Barri
Barri residencial obrer de Sabadell (Vallès Occidental), situat a l’W del centre urbà, prop de Can Feu.
Sorgí el decenni dels anys cinquanta i és format per cases d’un o dos pisos, sovint d’autoconstrucció, i per blocs d’habitatges
la Barriada Nova
Barri
Barri del municipi de Canovelles (Vallès Oriental), format prop de l’estació del Nord de Granollers.
Actualment exerceix les funcions de cap municipal Aglutina la gran allau immigratòria que es produí dels anys seixanta ençà