Resultats de la cerca

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça

Centre industrial i comercial

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…

Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta

Era inicialment un petit nucli amb nombroses alqueries i barraques disseminades per l’horta El seu origen fou el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montolivet imatge pintada que una llegenda fa procedent de la muntanya de les Oliveres de Jerusalem, existent ja al s XIV El 1572 Juan de Ribera intentà de fundar-hi un convent de franciscans descalços, però davant l’oposició dels llauradors hagueren d’establir-se a Sant Joan de la Ribera Fins el 1720 es mantingué l’hostatgeria, que sovint fou destinada a llatzeret del grau de València L’església fou reedificada en 1767-71 i fou decorada amb…

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern

Fou creat el 1948 per immigrants andalusos, que hi aixecaren cases d’autoconstrucció, heterogènies i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa Bé que des dels anys noranta ha millorat en equipaments urbans, és encara una barriada marginal