Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
el Secà de Sant Pere
Barri
Barri de Lleida (Segrià), sorgit per l’expansió de la ciutat vers el N, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut l’antic raval de Sant Pere de la Pedra.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Santa Maria de Gardeny
Barri
Barri perifèric de Lleida (Segrià), situat a ponent del centre urbà, a l’antic sector d’horta, al peu del puig de Gardeny (198 m alt.), on s’aixeca l’antic castell, centre de l’antiga comanda templera.
És format per un polígon residencial —iniciat vers el 1951— i un grup de cases prefabricades, progressivament substituïdes per blocs d’habitatges, destinades a les famílies desallotjades del Canyeret
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
la Barceloneta
Barri
Barri del municipi dels Alamús (Segrià), a mig quilòmetre del cap municipal, en direcció a l’enclavat de Vensilló.
el Grau de Borriana
Barri
Barri marítim de la ciutat de Borriana (Plana Baixa).
Té l’origen en el primitiu i migrat grau de pescadors, però el desenvolupament contemporani és degut a la importància exportadora del port de Borriana El treball als magatzems de taronges i les feines portuàries són activitats més importants que no pas la pesca tradicional o les activitats turístiques, d’introducció recent i de desenvolupament més aviat local
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs