Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Roc d’Olot

El barri de Sant Roc d'Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc
la Clota
Barri
Barri de Maó, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella.
Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest
la Cellera
Barri
Barri de Mieres (Garrotxa), al voltant de l’antiga església de Santa Maria de Romaria.
Pequín
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, prop del Parc Nou.
el Jonquer

Mas el Jonquer
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Barri
Barri del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), aigua avall del poble.
Sant Pere Màrtir
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), a l’W del nucli urbà, als vessants nord-orientals del Montolivet.
Ha sorgit modernament com a zona d’expansió de la ciutat, amb cases de poca alçada, carrers urbanitzats i ben pavimentats, i un fort pendent, puix que arriba pràcticament fins a la boca de l’antic cràter També ha estat creada la parròquia de Sant Pere Màrtir
les Ferreries
Barri
Barri de Maià de Montcal (Garrotxa), a l’est de l’església parroquial.
sa Farola
Barri
Barri d’estiueig de Ciutadella (Menorca), conegut també com a colònia de l’Assumpció, al voltant de la farola que assenyala la boca del port, a la riba septentrional d’aquest.
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos