Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
el Carme
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la desaparició d’una…
Carbonell
Barri
Antic llogaret, actualment barri, de Llanera de Ranes (Costera), situat al centre de la població; era un lloc de moriscs annex de Rotglà, que al sXVI depengué de Cairent.
El 1602 tenia 17 veïns
Caramanxel
Barri
Barri d’Alcoi (Alcoià), al nord de la ciutat, prop de la carretera de València, junt a l’estació i el pont de la Petxina, integrat al nucli urbà.
el Cap de França
Barri
Barri marítim de la ciutat de València, al nord del Cabanyal, juntament amb el qual i amb del Canyamelar formà en 1837-97 el municipi del Poble Nou del Mar.
Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi…
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
Canyelles
Bloc de pisos del barri de Canyelles
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al vessant meridional del turó de les Roquetes.
Iniciat el 1974, hi anaren a viure els expropiats de la Guingueta Vella , per la construcció del Segon Cinturó de Ronda Un 54% de la població és immigrada
el Canyar
Barri
Colònia industrial
Barri i colònia industrial (381 h [1960] i 207 h [1965]) del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta).
el Canyamelar
Barri
Barri marítim de la ciutat de València, entre el Grau i la séquia d’en Gasc.
Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou del Mar, annexat a València el 1897 Fins a mitjan s XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps L’església parroquial del Roser és obra de 1761-74 En ésser construït el primer moll del port 1792 la franja sorrenca s’eixamplà i la població s’estengué notablement