Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
la Florida
Barri
Barri (1 361 h agl [1960]) de Paiporta (Horta del Sud), a l’esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent.
Fins el 1964 pertangué al terme municipal de Picanya
la Florida
Barri
Barri perifèric d’Alacant (Alacantí), a l’est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952.
Entre els edificis hi ha l’antiga presó correccional on fou afusellat 1936 José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser
la Florida
Barri
Barri de l’Hospitalet de Llobregat, a l’extrem N del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa.
És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d’ordenació urbana de la Florida, que hi preveia un augment de la població fins als 20000 h, xifra que el 1971 s’havia doblat de sobres i havia provocat un fort dèficit d’equipaments urbans, sobretot escolar La densitat de població és alta, al voltant dels 77000 h l’any 2010, molt per sobre de la resta de barris de la ciutat Hi ha dos mercats municipals i una estació de ferrocarril metropolità Des del 1973, conforma el districte administratiu IV de l’Hospitalet…
Finestrelles
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat, al vessant S de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial
les Ferreries
Barri
Barri de la vila de Miravet (Ribera d’Ebre), a la dreta de l’Ebre, al NE del nucli.
Fàtima
Barri
Barri residencial obrer dels afores d’Igualada, a l’oest, a la vora de la carretera d’Espelt, separat de la ciutat pel torrent de l’Espelt; format en 1950-60 per cases d’una planta, unifamiliars, en la major part.
L’equipament urbà és encara deficient
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina