Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
el Carrer de Baix
Barri
Barri del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), al S del nucli de Plegamans, format al segle XVIII vora el camí ral de Barcelona.
el Carrer de Dalt
Barri
Barri del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), al N del nucli de Plegamans, format al segle XVIII vora el camí ral de Barcelona.
el Serrallo
Església de Sant Pere al barri del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la ciutat de Tarragona, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar.
Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri Hom ha…
la Ciutat Meridiana
Aspecte del barri de Ciutat Meridiana
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona a l’extrem septentrional del municipi, al límit amb el de Montcada i Reixac, dins l’antiga quadra de Vallbona, agregada al segle XIX a Sant Andreu de Palomar.
Fou construït a partir del 1965 per iniciativa privada, amb una previsió per a 25000 h És emplaçat, en fort pendent, en una vall del vessant septentrional del turó de les Roquetes, que l’aïlla del centre urbà La zona situada vora la carretera del Vallès concentra els serveis hi ha el mercat La població primera era formada principalment per immigrats de llengua castellana És un barri dormitori
el Camp d’en Grassot
Barri
Antic barri obrer de Gràcia (Barcelona), al límit amb els municipis de Barcelona i de Sant Martí de Provençals, sorgit amb l’expandiment industrial d’aquella vila a la segona meitat del segle XIX.
Fou urbanitzat pels germans Romà i Dolors Grassot i Elias seguint el pla Cerdà
el Carrer del Manresà
Barri
Barri del municipi de Badalona (Barcelonès) sorgit a la fi del segle XIX vora la carretera de Barcelona a Girona, prop del barri de les Mallorquines del terme de Montgat (Maresme).
Santa Anna de Gandia
Barri
Barri de Gandia (Safor), aturonat al N de la ciutat, on hi ha el santuari de Santa Anna.
Malagrida
Barri
Barri de l’eixample d’Olot (Garrotxa), promogut per Manuel Malagrida i Fontaner, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del segle XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances.
El projecte comprenia i prolongava l’expansió de la ciutat —iniciada al començament del segle XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l’edificació 1945 d’un grup de cases de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos
les Tres Torres
Barri
Barri residencial de la ciutat de Barcelona, dins l’antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del segle XIX, al SE de l’antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril.
Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns…
la Llacuna
Barri
Barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX