Resultats de la cerca

Té una densitat de 498,88 h/ha La parròquia és dedicada a la Mare de Déu de la Salut

S'hi localitzen unes installacions polisportives municipals

La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial, així com l’…

Fou urbanitzat a partir del 1922, i inicialment fou destinat a cases d’habitació temporal per a actors de teatre El travessen la línia dels Ferrocarrils Catalans sense pas a nivell i un branc, descobert, del canal de la Infanta És l’únic nucli que té possibilitats d’expansió

És unit a Brooklyn pel pont de Verrazano-Narrows De lent creixement al segle XIX, perjudicat per una deficient xarxa de transports, passà a ésser un dels cinc districtes de la metròpolis en formar-se la Gran Nova York 1898 Actualment constitueix un important centre de comerços i manufactures, i també és àrea residencial en expansió

La seva edificació començà al s XIII i fou conegut durant el s XIV per la Vilanova Fou suburbi extrem fins el 1438 i el 1513 quedà protegit pel baluard marítim de llevant El 1715 Felip V manà d’enderrocar parcialment aquest barri —que s’havia distingit en la llarga resistència que li oferí Barcelona— per tal de construir-hi una fortalesa militar 1716-19 ideada per l’enginyer militar Próspero de Verboom, autor del projecte del nou barri de la Barceloneta que havia d’allotjar la població foragitada de la Ribera Foren enderrocats, a compte dels mateixos propietaris expropiats sense indemnització…

Hi ha la caserna de la Remunta

S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església

És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró