Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
la Magdalena
Barri
Convent
Barri del municipi de Massamagrell (Horta del Nord), format al voltant del convent de caputxins de la Magdalena, fundat el 1597, al NW de la vila.
El convent, fundat per Juan de Ribera, fou destinat a noviciat
els Josepets
Barri
Barri de l’antic municipi de Gràcia, urbanitzat principalment al segle XIX, al voltant de la plaça i l’església dels Josepets.
El 1899, any en què la plaça de l’església prengué el nom de Lesseps, hi arribà el tramvia elèctric L’església, obra de Josep de la Concepció, formava part de l’antic convent de carmelitans de Santa Maria de Gràcia 1626, anomenat també Josepets, el qual convent fou lloc fortificat fins el 1714 L’avinguda de la República Argentina fou urbanitzada el 1910 Els anys setanta, l’obertura del primer cinturó de ronda i la reordenació consegüent de la plaça de Lesseps fragmentaren definitivament el barri
raval Roig
Barri
Barri d’Oriola (Baix Segura), a l’W de la ciutat, enfront de l’antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell.
Hi ha l’antic convent de caputxins
sa Riera
Platja de Sa Riera, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat davant la cala de sa Riera, oberta al sector nord del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un important nucli turístic i residencial L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835
sa Calatrava
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a la parròquia de Santa Eulària, al SE de l’antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava.
Era el barri dels assaonadors coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins Al s XIII hom hi establí el convent de Santa Clara
Sant Francesc
Barri
Barri i parròquia de Palma (Mallorca), al sud del terme municipal, a més d’un km de la costa, entre Can Pastilla i s’Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula.
Sorgí al començament del segle XX a la possessió de son Sunyer el 1914 s’hi installà un convent de franciscanes La parròquia fou erigida el 1957
la Soledat de Foraporta
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu.
En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat la imatge desaparegué el 1835 per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de…
Fraga
Barri
Barri de la vila de Cocentaina (Comtat), a l’est del nucli antic.
Lloc de moriscs 68 focs el 1602, propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l’església de Sant Roc El 1616 fou annexat a Cocentaina
barri de Sagunt
Barri
Barri de la ciutat de València, antic raval situat fora de les muralles, a l’esquerra del Túria, separat del nucli urbà del pont de Serrans (dit també per això raval de Serrans), a l’entrada de València des del N.
Sorgí a la vora de la carretera de Barcelona com a barri menestral i després proletari, amb cases baixes En desviar-se la carretera, l’antiga entrada es convertí en carrer de Sagunt i les antigues casetes han quedat incorporades dins els grans blocs de les modernes edificacions A l’església de Santa Mònica, del convent d’agustins descalços bastit en 1662-91, hi fou establerta la parròquia del barri
el Fort Pius
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio
.
Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer