Resultats de la cerca

Des de mitjan segle XX té un caràcter residencial a causa del creixement de la capital, Oslo, amb la qual limita

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant

Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir Li dóna el nom el monestir de Pedralbes Al començament del s XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca 1910, el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de…

D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l’any 1981 és…

Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del barri Hom ha…

És format per grans blocs d’habitatges i algun nucli de barraques la Perona Sorgí a partir de la segona meitat dels anys cinquanta al voltant de l’antic nucli rural del Fondo de Sant Martí, on es conserva l’església gòtica de Sant Martí de Provençals i uns pocs masos i on s’aixecava l’antic molí de la Verneda, vora el rec Comtal, que féu d’aquest sector una de les partides rurals més riques de Sant Martí Al s XIII donà nom a la possessió dels Llull, la verneda d’en Llull, que s’estenia pels termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar És afectat pel pla…

Es formà dins l’antiga quadra de Vallbona i la important propietat rural dels Pinós, que al s XIX passà a la família Sivatte 1873, que es dedicà a partir d’aleshores al negoci de l’especulació d’aquestes terres L’edificació d’aquest sector s’inicià el 1920 amb la construcció d’algunes torres d’estiueig per a la menestralia andreuenca A partir del 1955 hi fou iniciada l’edificació de casetes, la majoria d’autoconstrucció, per immigrats a la recerca d’habitatges a bon preu És mancat dels principals equipaments urbans Té associació de veïns, que forma part de la de Nou Barris i que…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla cap amunt limitava amb…