Resultats de la cerca

Fou construït el 1965 en territori de l’antiga masia del Xup El seu nom oficial és grup del Pare Ignasi Puig

Fou construït a principis dels vuitanta com a barriada de treballadors per l’empresa Tiursa Pren el nom de l’antiga masia de can Tries, que és adossada l’esmentada església de Santa Maria

Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre

La seva urbanització s’inicià la segona meitat del s XIX al voltant de la capella de la Mare de Déu de la Salut 1864, edificada per iniciativa d’Antoni MMorera Antic sector agrícola, amb importants masos, com el de can Xipreret, can Muntaner, ca n'Alegre de Dalt, s’anà transformant en zona d’estiueig i residencial de l’alta burgesia barcelonina i, també, encara que en menor grau, de la petita i mitjana burgesies barcelonina i gracienca La inauguració el 1880 del tramvia de la plaça de Santa Anna a la de Rovira i Trias, i el 1909 del de la plaça de Lesseps al carrer de l’Escorial…

Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels anys vuitanta…

Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig 1139 El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel el 1399 era del deganat de Tàrrega i a mitjan segle XV era ja destruïda No queda tampoc cap rastre del castell de Seana,…

El nom, d’origen popular, procedeix de les activitats que, des del 1860, hi desenvolupà  el carmelità Francesc Palau , en una finca convertida en convent on acollia malalts i marginats i promovia la pràctica de la penitència solitària en diverses coves excavades a la muntanya del voltant, on sembla que abans ja hi havia vida eremítica El 1892, Mossèn Cinto Verdaguer comprà la finca i hi residí durant un quant temps El convent fou enderrocat per l’Ajuntament d’Horta el 1895, i només resta un pas del viacrucis dins el solar d’una residència sanitària El nucli central del barri es formà al…

No resta cap de les setze cases que formaven l’antic barri dels Manxons, ni tan sols el pintoresc hostal de Can Mestret, o de les Xemeneies Aquest barri fou el primer nucli de població del municipi i era situat a la riba dreta del Cardener, a prop de la carretera que puja a Sant Mateu de Bages Les darreres cases foren enderrocades el 1992 per tal de fer-hi una zona industrial L’actual barri dels Manxons tenia 47 h el 2001

Al s XIII era del paborde de Manresa Als ss XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera

Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles