Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
Oliva
Barri Oliva de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al SE del centre urbà, format a la fi del decenni dels anys seixanta, amb l’edificació de blocs d’habitatges al voltant d’un petit nucli d’habitatges unifamiliars.
Hom calcula en aquest sector uns 3 000 h 1975 Hi habiten principalment treballadors qualificats
la Florida
Vista del polígon industrial de la Florida a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
la Floresta
Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
la Torreta
Barri de la Torreta, a la Roca del Vallès
© Fototeca.cat
Barri
Barri del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), sorgit per influència de la propera ciutat de Granollers, vora la carretera de Granollers a la Roca.
Hi ha construïts blocs de pisos i naus industrials
el Lledoner
Barri
Barri de Granollers (Vallès Oriental), situat al N de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà.
Fins el 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d’Avall Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia…