Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
la Sagrada Família
El barri de la Sagrada Família centrat per la basílica homònima
Matthew Warner (CC BY-NC 2.0)
Barri
Barri de Barcelona al voltant de la basílica de la Sagrada Família.
D’acord amb la divisió administrativa del 1984, pertany al districte de l’Eixample Limita amb el passeig de Sant Joan, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers Dos de Maig i de Sant Antoni Maria Claret, a l’indret de l’antic barri del Poblet Sant Martí de Provençals És un barri residencial, comercial i de negocis, però fins ben entrada la segona meitat del segle XX la presència obrera i de locals industrials hi fou important La plaça de la Sagrada Família fou enjardinada el 1928, i la plaça de Gaudí, espai públic des del pla Cerdà 1859, no fou habilitada com a tal fins l’any 1981 és…
la Colònia Argentina
Barri
Barri del municipi de Montgat (Maresme), format al voltant de l’ajuntament.
el Llavador
Barri
Barri del Grau de Gandia (Safor), situat vora la séquia d’entrada.
Es formà al voltant d’un llavador o rentador per a la llana
la Cellera
Can Rull
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa.
La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana
la Marina de Torredembarra
Barri
Barri marítim de la vila de Torredembarra (Tarragonès), a l’W del nucli urbà.
S'originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial Al començament del s XX hom hi edificà una església
les Coves de la Torre
Barri
Barri de Paterna (Horta del Nord) format per coves, al voltant de la torre de Paterna.
les Llates
Barri
Barri perifèric de Terrassa, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys cinquanta, té una estructura barraquista el nucli originari, al voltant de la carretera d’Olesa o semibarraquista expansió del barri cap al sud El 1967 hom li atribuí uns 3 400 h
el Canyeret
Barri
Barri de Lleida, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.
Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs
es Comtat
Barri
Barri de Muro (Mallorca) format pel sector oriental de la vila, al voltant de l’església parroquial.
Rebé el nom de la casa comtal de Ponç d’Empúries