Resultats de la cerca

De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa o religiosa, imita els autors castellans del s XVI, sense oblidar els models tradicionals

És autor de les allegories, en marbre, d’Europa i Àsia ~ 1802, de la Llotja de Barcelona

Es destacà sobretot en la modalitat en pista Fou campió d’Espanya de persecució de la categoria professional 1953, 1954 i 1955

Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796

Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica, citologia…

Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista 1919, velocitat 1919, 1920, 1925, carretera 1920 i darrere moto 1919, 1920, 1924, 1925

Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i La conquista de Mallorca Barcelona 1792, aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l’època

Combinà el neoclassicisme amb el naturalisme L’estil acadèmic definí les seves primeres obres Gladiador vençut , 1824, i Gladiador vencedor , 1828 Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions 1837, les estàtues de Jaume I i del conseller Joan Fiveller de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona 1841-44, l’escultura sedent de Balmes al claustre de la Catedral de Vic 1851, etc