Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
escussó
escussó
Heràldica
Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
Carregat sobre un escut quarterat, es redueix de dimensions i rep el nom d' escussó sobre el tot o, simplement, sobre el tot Hom anomena sobre el tot del tot l’escussó que carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot L' escussó de les armes és el posat com a cimera, que repeteix les armes de l’escut Els anglesos anomenen escussó de pretensió l’escut d’una pubilla collocat sobre l’abisme del del marit
gamma
Heràldica
Peça composta resultant de la unió d’un cap amb la primera divisió d’un escut dextrat.
Si hom fa la unió del cap amb la segona divisió d’un escut sinistrat obté la gamma sinistra
gironat | gironada
Dalt esquerra: gironat; dalt dreta: gironat de deu; baix: gironat a l’antiga
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual, dividit per les línies del partit, truncat, tallat i trinxat, forma vuit triangles, anomenats girons, alternativament d’un metall i un color.
Quan els girons són arrodonits, hom parla de l’escut gironat corbat Afegint altres línies divisòries hom obté els gironats de deu, de dotze, de catorze, etc, girons Algunes peces també poden ésser gironades Hom obté l’escut gironat a l’antiga en desplaçar un cert angle les línies divisòries, i l’escut malgironat en suprimir una de les línies divisòries
punt
Heràldica
En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les càrregues.
N'hi ha quinze o setze, segons la forma de l’escut cantó destre del cap , centre del cap , cantó sinistre del cap cantó, punt destre del punt d’honor, punt d’honor que es troba al centre de la línia divisòria entre l’abisme i el cap, punt sinistre del punt d’honor , flanc destre, abisme, centre o cor, flanc sinistre, punt destre del llombrígol , llombrígol, punt sinistre del llombrígol , cantó destre de la punta , centre de la punta , cantó sinistre de la punta , punt baix o ínfim
banda
Heràldica
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d’un escut des del cantó superior destre a l’inferior sinistre.
La seva amplària és d’un terç de la de l’escut Les bandes, si passen de quatre, s’anomenen cotisses
llambrequí
Heràldica
Cadascuna de les petites bandes de tela retallada, ordinàriament en forma de fulles d’acant, que adornen el casc i cauen pels seus costats i els de l’escut.
Segons les èpoques, han tingut formes diferents Són representats generalment amb el color principal del camper de l’escut a llur part exterior i amb el metall principal a la interior Ha estat també freqüent de sembrar-los de les figures que hi ha dins l’escut
empelt
Diversos tipus d'empelt: de fenedura (dalt esquerra), anglès (dalt dreta) i d'escut (baix)
© Fototeca.cat
Agronomia
Acció d’ajuntar dues o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporti com una sola planta.
El cas més freqüent és la unió de dos trossos de plantes, anomenada pua, agulla o també empelt la part superior, i patró, portaempelt o peu la inferior La pua sol ésser un tros de branca proveït d’una o més gemmes, que és el que formarà el tronc i les branques de la nova planta El patró o peu és format per la part baixa arrels i part del tronc de l’altra planta, i és el que desenvoluparà el sistema radicular Aquest procediment és molt emprat, tant en jardineria com en fructicultura, per a aconseguir el desenvolupament ràpid i vigorós de plantes de reproducció per llavor lenta i poc segura, o…
pavès
Militar
En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l’atac.
En la marina, aquest escut, disposat al llarg de les muralles, servia de defensa de l’equipatge
potençat | potençada
potençat
Heràldica
Dit d’un escut o d’una peça completament plens de potences capiculades i sense deixar cap espai buit entre elles, alternant metall i color.
L’escut potençat és considerat un folre variant del vair
brisura
Heràldica
Canvi que es fa en unes armes o en un escut per a distingir les diferents branques d’una família.
L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut