Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
tètol
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és…
onagre
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, subespècie de l’hemió, de la família dels èquids, que no supera el metre d’alçada i és de color gris rogenc amb una ratlla negra al llarg del dors.
Habita, en petits ramats guiats per un mascle adult, a Àsia, des del Pròxim Orient fins a Sibèria i Mongòlia
acantobdels
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que presenten cirrus en els sis primers segments del cos i que tenen una ventosa posterior.
Foren observats per primera vegada en els llacs de Sibèria Hi ha un sol gènere que representa el grup Acanthobdella
wapiti
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, d’una mida considerable (arriba a fer 1,70 m d’alçada màxima, i uns 500 kg de pes), amb banyes molt llargues (els mascles) i pelatge d’hivern que és una barreja de colors brunenc, groc i negre.
Habita a Alaska i a Sibèria, i per a alguns autors és simplement una subespècie de cérvol diferent de l’existent a Europa
ceresina
Química
Mescla d’hidrocarburs de composició complexa.
Es dóna al llac Baikal Sibèria i a Utah Texas És molt resistent a l’oxidació És emprada com a substitut de les ceres
tigre
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, el representant més gros de la família (gairebé arriba a fer 3 m de longitud total), formidable depredador, de pèl rogenc, llevat de la part interna de les potes i les parts inferiors i frontals del cos, que són blanques, totes travessades per ratlles amples i fosques.
De repartició asiàtica, ocupa hàbitats molt diversos, des de Sibèria fins a Insulíndia De nord a sud, el pèl es fa més fosc i no tan dens ni tan llarg
piula
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 18 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc amb amples llistes negrenques, i les inferiors ocràcies amb algunes llistes brunes.
Habita a la Sibèria, la Xina, Austràlia, Nova Zelanda i l’Àfrica tropical Un petit nombre hiverna a l’Europa occidental i alguns exemplars accidentals arriben a la península Ibèrica
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans
tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans