Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
xilografia
xilografia Estampa xilogràfica acolorida, obra d’Enric Cristòfor Ricart i Nin, per il·lustrar Antony and Cleopatra de William Shakespeare (1939)
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar a la fusta (gravat) que consisteix a rebaixar i entallar amb gúbies i burins les parts de la superfície d’una planxa de fusta que han de restar blanques en l’estampa, tot deixant en relleu la superfície llisa per a ésser tintada i estampada sobre el paper.
Procediment primitiu d’estampació nascut a l’Orient arran del descobriment del paper a la Xina, el Musée du Louvre conserva la xilografia més antiga s VIII, procedent del Turquestan xinès, que representa el Buda assegut, gravada en salze Les primeres xilografies europees s XIV, gravades a fil gravat a fil, emprades per a jocs de naips, estampes religioses, tabularis, etc, prepararen l’adveniment dels tipus mòbils tipografia La majoria d’artistes del Renaixement A Dürer, L Cranach, A Altdorfer, etc en feren un mitjà important de llur realització artística Hom atribueix a L…
música del Kazakhstan
Música
Música desenvolupada al Kazakhstan.
La capital és Astana La població és formada bàsicament per kazakhs, però hi ha també russos, alemanys, uzbeks, tàtars i altres minories La religió més estesa és la musulmana sunnita El territori dels kazakhs, que formava part del Turquestan, no fou incorporat a la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan fins el 1925 El 1991, l’antiga república soviètica es declarà independent Poble de pastors nòmades, al llarg del segle XX ha anat canviant el seu tradicional estil de vida L’agricultura i la ramaderia sedentària han esdevingut el seu principal mitjà de subsistència…
anabasina
Bioquímica
Alcaloide isòmer de la nicotina, present en la Nicotiana glauca
i, sobretot, en l’ Anabasis aphylla
, quenopodiàcia del Turquestan i de la regió de la Mar Càspia, de la qual planta és extret.
Líquid molt tòxic que es congela a 9°C i bull a 270-272°C, soluble en aigua i en solvents orgànics És emprat com a insecticida, com a succedani de la nicotina
raça turànida
Antropologia física
Individu d’una raça intermèdia entre el grup leucoderm i el grup xantoderm, molt braquicèfal, de talla mitjana, cara allargada amb pòmuls sortints, i ulls allargats, que ocupa bàsicament la Rússia meridional i el Turquestan.
heftalita
Història
Individu pertanyent a una tribu turcomongòlica provinent de l’Àsia central que, durant els ss V i VI, conquerí el Turquestan rus, exercí una forta pressió sobre Pèrsia i l’Índia i penetrà a l’Afganistan (484).
L’acostament d’aquesta població altaica cap a l’Occident coincidí amb el primer assentament dels turcs al Pròxim Orient
barcana
Geomorfologia
Duna en forma de mitja lluna, freqüent als deserts de sorra de l’Àsia Central (Turquestan) i en alguns sectors del Sàhara (Mauritània), en àrees de sòls compactes, feblement alimentats de sorra i amb règim de vents unidireccionals.
Les barcanes es presenten generalment aïllades, amb una altitud que oscilla entre 1 i 15 m i un diàmetre de 40 a 70 m progressen en el sentit del vent, amb els dos corns projectats cap endavant, més baixos i avançant més de pressa que no la resta de la duna
tokhari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea, del tipus centum, de parentiu desconegut, molt diversa de la veïna indoirànica, que hom conegué al començament del segle XX a través de nombrosos texts al Turquestan xinès, escrits en brahmi i força influïts pel sànscrit.
Hom pot descobrir-hi dos dialectes l’anomenat tokhari A o agni tokhari B o kutxeà
mogol
Història
Individu i cadascun dels descendents del grup mongòlic, de la branca mongol de Txagatai Kan, que, procedent del Turquestan, arribà a l’Índia, s’hi establí, fou islamitzat (segle XIV) i feu del país un gran imperi (imperi mogol).
tokhari | tokhària
Història
Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí entre els s. V i X al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià (confusió feta ja per Estrabó, que transcriví per tókharoi el nom indígena tuyre).
desert
Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…