Resultats de la cerca

La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1963, obtingué l’especialitat a la mateixa universitat 1970 i una beca de recerca de la Federació Internacional de Medicina de l’Esport 1970 Entre el 1966 i el 2004 treballà al Centre d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu, del Consell Català de l’Esport Enfocà la seva activitat professional en l’exercici físic de la dona, del nen i de l’adolescent, i en el creixement i el desenvolupament de les gimnastes

Fou campiona de Catalunya de fisioculturisme en la categoria de –52 kg 1995 També guanyà altres competicions, com el Trofeu de Lleida 1995 i el Vila d’Esplugues 1995 Fou subcampiona del Trofeu d’Andorra en la categoria de –52 kg 1995 Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la federació catalana Entrenadora del fisio-culturista Fèlix Barrachina en el Campionat del Món 2004, fou guardonada amb el premi ARC 2004 També exercí com a jutge en competicions, com l’Obert de Catalunya Juntament amb el seu marit, Fèlix Barrachina, dirigí el Club Argos Gym de Lleida

Tirador de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel i de la Sala d’Armes Montjuïc, es proclamà campió de Catalunya 1991 en sabre Es retirà l’any 2010 i passà a exercir com a mestre d’armes dels mateixos clubs pels quals competí i del Centre de Tecnificació d’Esplugues de Llobregat Entre els seus deixebles més destacats hi ha Laia Vila, Ruben Gelida i Lucas Casanova És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre Presideix la secció d’esgrima de l’Escola Gimnàstica Sant Miquel des del 2005, i és el seu representant a l’assemblea general de la Federació Catalana d’Esgrima

Membre dels clubs Ferca San José de València i de la Sala d’Armes Montjuïc de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya júnior d’espasa 1988 Com a pentatleta fou campió d’Espanya júnior 1988, i per equips, representant la Comunitat Valenciana 1987, 1988 Amb la selecció espanyola participà en tres Campionats del Món júnior de pentatló modern 1987, 1988, 1989 És el director tècnic de la Federació Catalana de Pentatló Modern i representant de tècnics i àrbitres a la mateixa federació És tècnic de pentatló del Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de…

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum…

Conegut com Paquito , fou un especialista en braça del Club Natació Manresa El 1961 rebé una de les primeres beques de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat En categoria absoluta fou tres vegades campió de Catalunya 1961, 1962, 1963 i dues vegades d’Espanya de 200 m braça 1962, 1963 També fou tres vegades recordista de Catalunya i d’Espanya en la mateixa prova 1963 i de relleus 4 × 100 m estils formant part d’un combinat de la Residència Blume Participà en un Campionat d’Europa 1962 i en els Jocs Mediterranis 1963 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana…

Formada com a ala, jugà set temporades a la divisió d’honor amb el Futbol Sala Gironella 2005-12, tot i que passà pel Femesala Elx 2008 La temporada 2012-13 jugà al Club Deportivo Orvina navarrès i el 2013 tornà al Gironella, que l’any 2017 passà a ser l’Associació Esportiva Penya Esplugues Guanyà quatre vegades la Copa Catalunya 2007, 2009, 2010, 2011 i fou escollida millor jugadora catalana 2009 Formà part de la selecció estatal universitària, amb la qual fou subcampiona del món 2011, i de la selecció absoluta, amb la qual guanyà el Campionat d’Europa 2019 Fou elegida millor…

Emprà els mètodes suecs de preparació tècnica i física L’any 1909 fou campió de França Guanyà tres vegades el Cross de les Nacions 1911, 1912 i 1913 Millorà el rècord mundial dels 10 000 m bo i situant-lo en 30’ 58’ 8/10 1911, i el de l’hora, amb 19,021 km A Barcelona hom organitza anualment d’ençà del 1920 el gran premi Jean Bouin , important cursa de fons instituïda en memòria seva tradicionalment ha estat disputat des del pont d’Esplugues de Llobregat fins a l’arc de Triomf a Barcelona, després fou traslladada al circuit a la Rambla i al passeig de Colom i, posteriorment, al…

Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important…