Resultats de la cerca

S’inicià a l’Epic Casino la temporada 1994-95 jugant en la posició d’ala Tres anys després fitxà pel Futbol Sala Martorell, on jugà deu temporades 1997-2007 i fou testimoni de l’època més llorejada del club Guanyà cinc Copes de Catalunya 2001, 2002, 2004-06 i fou subcampió de la Lliga espanyola 2002 Posteriorment fitxà pel Playas de Castelló 2007-09, l’Agrupació Esportiva Centelles 2009 i el Benicarló Futbol Sala 2010 La temporada 2010-11, juntament amb Jordi Gay, impulsà un nou equip de futbol sala de nom Sala 5 Martorell, que debutà a primera divisió A Jugà amb la selecció catalana i…

Alatanca format a l’Industrias García, hi jugà durant vuit temporades 1992-2000 Debutà amb el primer equip a mitjan dècada de 1990 Posteriorment jugà al Caja Segovia FS 2001-02, al Futbol Sala Martorell 2003, a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2004 i al Futbol Club Barcelona 2004-07 A continuació jugà en divisions inferiors amb el Futbol Sala Lliçà d’Amunt 2008-09 i, des de la temporada 2009-10, amb l’AE Centelles Guanyà la Copa Intercontinental 2000 i la Supercopa d’Espanya 2000 i aconseguí l’ascens a divisió d’honor amb el FC Barcelona la temporada 2005-06 Fou tretze vegades…

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Al principi dels anys setanta ingressà al planter del Futbol Club Barcelona, on dirigí l’equip juvenil 1972-76 i guanyà quatre Campionats d’Espanya de la categoria El 2 d’abril de 1976, arran de la destitució de Hennes Weisweiler, es feu càrrec del primer equip del Barça fins a l’acabament de la temporada A continuació dirigí el Barcelona Atlètic 1976-78 i, la temporada 1978-79, fitxà pel Celta de Vigo A la dècada de 1980 fou contractat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a treballar en el futbol de base català

Durant la seva carrera com a entrenador aconseguí tres campionats de divisió de plata, però el seu èxit més destacat fou l’ascens del Benicarló FS a la divisió d’honor la temporada 2003-04 Posteriorment entrenà el Canet Futbol Sala 2004-06, el Club Futbol Sala Olesa 2006-07, i ja a la divisió d’honor, la Unión Deportiva Guadalajara FS 2007-10 i el Marfil Santa Coloma 2010-12 Entrenà el segon equip del Futbol Club Barcelona 2012-16 i fou responsable dels equips de base, i la temporada 2016-17 passà a entrenar el primer equip, amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei al maig del 2018…

Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69

Format al planter del Futbol Club Barcelona, debutà amb el segon equip la temporada 1995-96 L’any següent jugà el seu primer partit a primera divisió Formà part del primer equip entre el 1999 i el 2001, i disputà 22 partits en dues temporades Posteriorment fitxà pel Málaga Club de Fútbol 2001-11, amb el qual jugà més de 130 partits i arribà a ser-ne capità Fou internacional amb la selecció espanyola sub-21 i guanyà el Campionat Europeu 1998  Fou director esportiu del Málaga CF entre el desembre del 2015 i mitjan temporada 2017-18, i del Real Oviedo des del desembre del 2019

Membre de la família propietària de l’Espanya Industrial, fou el primer president del Club Deportiu Espanya Industrial, fundat a l’agost del 1934 Durant el seu mandat el club passà a ser filial del Futbol Club Barcelona 1951 i començà a jugar al camp de les Corts Deixà la presidència al principi dels anys cinquanta També fou president del FC Barcelona després de la dimissió del marquès de la Mesa de Asta 1943 Durant el seu mandat, que durà un mes, nomenà la nova junta directiva i abandonà la presidència del club per ocupar el càrrec de vicepresident de la Federació Catalana de Futbol

Ha desenvolupat la major part de la seva carrera esportiva al Club Futbol Sala Roquetes, amb el qual aconseguí ser campiona de la primera divisió territorial la temporada 2008-09 Amb la selecció catalana es proclamà campiona del Mundial de futbol sala femení disputat a Reus l’any 2008

Defensa, a mitjan dècada de 1980 formà part de la Unió Esportiva la Palma Al final dels anys vuitanta fitxà pel FC Barcelona i el 1990 guanyà la Recopa d’Europa El 1993 encapçalà l’escola de futbol sala del Futbol Club Barcelona Jugà amb la selecció estatal