Resultats de la cerca

En general, rep aquest nom qualsevol peça o moviment lent -especialment el d’una sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu adagio

Indistintament amb el largo sol constituir el segon temps de la simfonia, la sonata i el concert Un dels més coneguts és l' adagio d’Albinoni

Al començament del segle XVII s’associava a un relaxament del moviment, més pausat i lliure, que es podia donar al final d’una composició Als segles XVIII i XIX, en canvi, solia designar el més lent dels tempi , tot diferenciant-se de termes similars, com ara largo i grave , en aspectes més relacionats amb el caràcter seriositat, solemnitat, etc

Indica un tempo lleugerament més ràpid que l' adagio Designa també, per extensió, una peça o un moviment lent més breu o de textura relativament més lleugera que l' adagio Un dels exemples més coneguts és el quart moviment de la Cinquena simfonia de Mahler

Més en general, qualsevol peça o moviment moderadament lent però que no arriba a tenir la solemnitat ni el caràcter ombrívol de l' adagio

La seva obra es caracteritza pel lirisme eròtic i simbòlic Cal destacar-ne Furǎm trandafiri ‘Robem roses’, 1967, Jumǎtate zeu ‘Mig déu’, 1970, Adagio 1973, Taina ‘El secret’, 1976 i Amiaza ‘El migdia’, 1978

És indicat des del s XVII per mitjà de termes generals italians, com adagio , allegro , più andante , assai , maestoso , mosso i rubato , els quals al començament del s XIX foren precisats per mitjà d’indicacions metronòmiques

Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts posteriorment hom els donà el nom de la velocitat presto , adagio , etc, bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents

Més en general, qualsevol peça o moviment més lent que l' adagio , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu lento Com el largo , es tracta usualment d’un dels moviments centrals A diferència d’aquest, però, no constitueix cap determinació del caràcter o l’execució