Resultats de la cerca

Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília

Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions…

Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se a un animal, un objecte, un esdeveniment, un país, etc Consta d’una circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal , i hom hi indica les posicions planetàries en el moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment Hom fa l’estudi astrològic de l’horòscop tenint en compte especialment la posició dels astres en els signes i les cases astrològiques i els…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana 1969 i de la…

El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb Venècia 1484 i amb el papa…

Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió que ha estat…

Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abú-l-Abbàs Àhmad Els textos autobiogràfics on conta la motivació i la formasolemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…

L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…