Resultats de la cerca

La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…

Fou creada el 1973, en establir el sistema monetari de base decimal, en substitució de la lliura £N Emesa pel Central Bank of Nigeria, és dividida en 100 kobo

És centre de comercialització del cotó i els cacauets de la Nigèria septentrional Hi ha indústria oleícola de cacauets, d’electricitat i, sobretot, de manufactura del tabac És unida per ferrocarril a Lagos, Kano i Nguru, a la frontera amb Níger

Situada a la badia de Benín Costa dels Esclaus, al golf de Guinea, té unes àrees ben determinades les illes d’Illoyi i Victoria, sectors residencials dels europeus, i Apapa, el seu port, sobre el continent Centre comercial, el més important de tot el golf de Guinea exportació de primeres matèries especialment petroli Nucli d’indústria alimentària, tèxtil i química Té universitat i aeroport internacional Fins el 1991 fou capital de Nigèria, i d’ençà d’aleshores hom hi manté diversos ministeris i les institucions judicials

És constituït per nou estats francòfons Burkina Faso, Benín, la Costa d’Ivori, Guinea, Mali, Mauritània, el Níger, el Senegal i el Togo, dos de parla portuguesa Guinea-Bissau i el Cap Verd i cinc de parla anglesa Gàmbia, Ghana, Libèria, Nigèria i Sierra Leone La CEDEAO es proposa de promoure la cooperació i el desenvolupament dels estats membres per mitjà de la creació d’una unió duanera, d’una xarxa de transports entre els membres i d’uns projectes comuns agrícoles, industrials, energètics i minerals La seu del secretari executiu és a Nigèria El 1993 els estats…

Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus

El kanuri, la llengua més important del grup, és parlada a Nigèria el teda i el zaghawa són parlades al Txad

De poblament ibo, fins el 1970 experimentà un gran creixement demogràfic 8,9% anual en 1952-69 Situada en una gran conca minera carbó, ferro, és un important nucli industrial indústria alimentària, metallúrgica, del ciment, elèctrica Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Nigeria Nsukka , Enugu State University of Science and Technology fundada el 1980 com Anambra State University of Science and Technology i Institute Management and Technology el 1973

En el rerefons de la secessió i de la guerra subsegüent hi havia els enfrontaments interètnics, aguditzats des de la independència de Nigèria 1960 Aquests enfrontaments els protagonitzaven principalment, per una banda, els haussa, ètnia musulmana que ocupa especialment el Nord de Nigèria i que detenia el control de l’estat i, per l’altra, els ibo, ètnia predominantment catòlica que es concentrava a la regió litoral Est El conflicte es desencadenà amb el cop d’estat del general Yakubu Gowon juliol del 1966 i la negativa del governador de la regió Oriental, general Chukwerneka O Ojukwu, a…