Resultats de la cerca

De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la…

És el resultat d’un projecte federatiu que s’inicià l’any 1986 per preparar les jugadores de la selecció estatal juvenil La primera experiència tingué lloc a Manresa la temporada 1986-87 gràcies a Francesc de Puig, entre d’altres A partir del 1990 compagina la formació esportiva i acadèmica de les jugadores amb projecció Utilitza la Residència Blume i les installacions de l’INEFC Marta Fernández, Elisabet Cebrián, Marina Ferragut, Alba Torrens i Lucila Pasqua són algunes de les jugadores que hi han passat La temporada 2012-13 tenia 23 jugadores que formaven dos equips, el primer…

Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom…

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el…

Consta de tres parts la salutació de l’arcàngel i la salutació d’Elisabet tretes de l’evangeli de Sant Lluc, i la deprecació final Sancta Maria , afegida molt més tard al segle XII o al XV, segons diverses fonts Les primeres dues parts del text són usades, des del temps de Gregori I, com a antífona durant la festa de l’Anunciació Pius V la inclogué en el Breviari Romà el 1568 La melodia original gregoriana, del segle X aproximadament, fou utilitzada durant els segles XIV, XV i XVI com a cantus firmus en motets i misses polifòniques El text ha estat freqüentment musicat per…

Fundat el 1912 a Brusselles, n’han estat primer violí Alphonse Onnou 1912-40, Antoni Brosa 1940-44 i Rudolf Kolisch 1944-47 Laurent Halleux i Germain Prévost foren segon violí i viola, respectivament, des del principi Fernand Quinet 1912-23 i Robert Maas des del 1923 han ocupat successivament el lloc de violoncel Fou quartet de la cort de la reina Elisabet de Bèlgica 1932 i quartet resident a la Universitat Madison de Wisconsin des del 1940 A l’inici, la formació era reconeguda com a especialista en música contemporània, però amb els anys anà ampliant el repertori Enregistrà els…

El seu descendent Sigrid III, senyor de Runkel i de Westerburg, dividí 1226 aquestes senyories entre els seus fills Sigrid IV i Dietrich I Pel casament de Dietrich IV von Runkel mort el 1460 amb la comtessa Anastasia von Isenburg-Wied, els Runkel heretaren la meitat dels comtats de Wied i Isenburg i empraren com a cognom el de Wied El 1784 el comte Johann Friedrich Alexander zu Wied-Neuwied , comte d’Isenburg i senyor de Runkel i de Neuerburg, fou creat príncep de Wied i del Sacre Imperi Cal destacar com a membres d’aquest llinatge el comte Hermann von Wied mort el 1552, que fou elegit 1515…

Aparegué a mitjan segle XIII amb Bernat de Cabrera , fill de Laureta El seu descedent Berenguer de Cabrera i de Castelló heretà, a més de la castlania de Cabrera, la de Castelló d’En Bas, la Bastida de l’Infern, el castell de Voltregà en feu dels Montcada, la quadra de Conanglell, Sant Miquel d’Ordeig i la domus dels Soler i altres béns a Osona La seva muller fou Guillema de Cabrera , i la seva nora Sibilla de Saga La família agnatícia s’extingí amb llurs fills, i la successió passà a llur neta Elisabet de Cabrera , muller en primer matrimoni de Ramon Berenguer de Cabrera, del…

Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…