Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
porciúncula
Cristianisme
Indulgència que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on sant Francesc d'Assís establí el primer centre de l’orde franciscà.
Testimoniada ja al s XIII, la indulgència —atribuïda a Honori III — s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent
risc sobirà
Economia
Risc d’insolvència d’estats o d’institucions o d’empreses públiques.
Les agències de ràting són les encarregades de fer-ne l’anàlisi de solvència S'assimila al risc de país, terme utilitzat per a referir-se a la qualificació de risc atribuïda a un estat sobirà
Vijnanavāda
Escola filosòfica (‘doctrina de la consciència’) del budisme mahāyāna, anomenada també yogāchāra, que sosté que res no existeix fora de la consciència.
Representa una modificació del śunyavāda ‘doctrina del buit’, negador del món extern dels fenòmens L’obra més representativa, Saddharma Lankāvatāra Sutra ‘La manifestació de l’autèntica religió a Ceilan’, és atribuïda, alternativament, als dos germans fundadors de l’escola, Asaṅga i Vasubandhu
comtat de Sant Ramon
Història
Títol concedit pel pretendent carlí Carles Maria dels Dolors de Borbó, el 1875, a Albert Morera i Santaló (? ~1820 — Madrid? d 1880), cap d’estat major de les forces carlines del Principat (1874-75), únic titular.
Li ha estat atribuïda la traïció de la causa carlina en les converses de l’Hostal de la Corda 1875, pel fet que conservà el grau de coronel a l’exèrcit alfonsí i que fou, més tard, cap de la policia de Madrid
bradilèxia
Patologia humana
Lentitud anormal en l’expressió parlada no atribuïda a retard mental ( dislèxia
).
òrgan administratiu
Dret administratiu
Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
A Catalunya, els òrgans administratius es classifiquen en centrals i territorials segons l’abast de la competència que tenen atribuïda a tot Catalunya o a un àmbit territorial concret, respectivament D’altra banda, segons el tipus de funcions que han de desenvolupar, es classifiquen també en consultius i actius i poden tenir caràcter collegiat
aigua termal
![](/sites/default/files/media/FOTO/rotorua.jpg)
Petit llac d’aigües termals proper al llac Rotorua (Nova Zelanda)
© Eulàlia Rius
Geologia
Aigua que en tota època de l’any brolla per causa natural a temperatura superior a la de l’ambient (uns 5°); això li permet de portar en dissolució gran proporció de sals minerals.
Sol ésser d’origen profund gradient tèrmic o bé ésser associada a una anomalia geotèrmica positiva, com ara un magma poc refredat, una zona de falla, etc Hom reconeix a l’aigua termal una acció terapèutica, atribuïda tradicionalment a l’alta temperatura, però probablement ocasionada per la seva riquesa en gasos heli, argó, etc i per la seva radioactivitat
Lloba capitolina
![](/sites/default/files/media/FOTO3/lloba_capitolina.jpg)
Lloba capitolina (Musei Capitolini)
guia de roma (CC BY-NC-ND 2.0)
Escultura de bronze de la lloba que, segons la tradició, alletà Ròmul i Remus i esdevingué l’emblema de la ciutat de Roma.
Els dos bessons alletant-se són un afegit de l’època renaixentista La que és conservada a l’actualitat als Musei Capitolini de Roma ha estat atribuïda a artistes etruscs i datada del segle V aC, bé que aquesta antiguitat ha estat sovint posada en dubte per diverses anàlisis que la situen majoritàriament a l’edat mitjana
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a laseva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc