Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
cignó
Física
Partícula hipotètica, que seria elèctricament neutra i estable i produiria gran quantitat de muons per les seves interaccions a l’atmosfera.
La seva massa seria unes mil vegades menor que la de l’electró Proposada per a explicar les característiques dels raigs còsmics que arriben en la direcció de la font de raigs X Cigne X-3, diversos equips n'anunciaren la troballa el 1988, tant procedent d’aquella font com d’Hèrcules X-1, però encara no se'en té la certesa absoluta
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs
balena grisa
Balena grisa
California Academy of Sciences (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Balena de la família dels raquianèctids, d’uns 10 a 14 m de llargària, de colors grisos amb clapes blanques, que presenta una sèrie de característiques primitives, com és ara el fet de tenir unes fileres de pèls a la part superior del cos, especialment al cap.
Manquen d’aleta dorsal, però tenen una sèrie de petits geps al final del cos Durant l’estiu habiten a la mar de Bering i a l’oceà Àrtic, i a la tardor emigren unes arriben a les costes de Mèxic i d’altres a les de Corea Són una part important de la indústria balenera japonesa i de Califòrnia
peix serra
Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
leotards
Indumentària
Parell de mitges gruixudes de punt, les quals, unides per dalt en forma de calces, arriben fins a la cintura.
Rep el seu nom de l’acròbata francès Jules Léotard 1842-1870
cavitat absorbent
Física
Cavitat que absorbeix la majoria de les radiacions que li arriben. Una cavitat absorbent ideal és l’anomenat cos negre.
palmatipartit | palmatipartida
Botànica
Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions que arriben a prop del punt d’inserció del limbe amb el pecíol.
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
bòlid
Astronomia
Forma vulgar emprada per a designar els meteorits
quan entren en l’atmosfera, especialment aquells que no arriben al sòl.
passantia
Història
Examen que havia de passar el fadrí d’un ofici per adquirir la categoria de mestre.
El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època