Resultats de la cerca
Es mostren 3097 resultats
Sant Gervasi de Cassoles
Barri
Barri de Barcelona.
Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme i la Travessera de Gràcia límit amb l’antic terme de Gràcia, al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià al S i de Gràcia i d’Horta al N Els turons d’en Modolell, de Monterols 121 m alt i del Puget 181 m alt, que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona parallela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts Aquest formava part al s XI del terme de…
herbari
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de Catalunya es…
tren d’alta velocitat
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les…
exposició d’art
© Fototeca.cat
Art
Mostra d’obres d’art.
Pot ésser de dos tipus periòdica i extraordinària L’exemple més important de les periòdiques són els Salons francesos saló A imitació seva s’iniciaren una sèrie d’exposicions periòdiques a tot arreu durant el s XIX A Madrid, l’Exposición Nacional de Bellas Artes s’ha anat celebrant des del 1856 Aquestes exposicions comprenien totes les branques de l’art pintura, gravat, escultura i arquitectura Actualment, entre les exposicions periòdiques més importants hom pot citar la Biennal de Venècia i la Documenta de Kassel Les exposicions extraordinàries, ja celebrades al s XIX, adquiriren veritable…
neoromànic
© Fototeca.cat
Arquitectura
Corrent arquitectònic historicista, contemporani del neogòtic, però de menor entitat.
Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’…
drac
© MPG
Folklore
Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal
la Prosperitat
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès) situat entre l’avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector N de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla
Duana Nova
© Fototeca.cat
Edifici projectat i construït al pla de Palau de Barcelona en 1790-92 per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.
Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur la cornisa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures allusives al comerç barceloní i temes mitològics o relatius a Don Quixot les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III d’Espanya El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província
castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina