Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Estances Vaticanes
Palau
Dependències del palau del Vaticà, al damunt dels apartaments dels Borja.
Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael
es Puig des Planells
Partida
Venda del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), dins la parròquia de Sant Rafael de Forca.
arcàngel
Bíblia
Àngel que té una missió molt important.
La tradició jueva compta un nombre d’arcàngels que varia de tres a set Els arcàngels citats per la tradició cristiana són Miquel, Rafael, Gabriel i Uriel
balneari de la Mercè
Balneari
Hotel i antic balneari del municipi de Campmany (Alt Empordà), vora el Llobregat d’Empordà, a la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües de les fonts de la Mercè, Sant Rafael i Sant Joan, contenen àcid sulfhídric, sulfur sòdic i silicat sòdic i són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries
llotja
Arquitectura
Galeria oberta formada per columnes o pilars que sostenen arcades, situada donant a una o a dues de les façanes d’un edifici.
Són famoses les italianes, per llur riquesa artística així, la Loggia dei Lanzi o della Signoria, de Florència, obra del darrer estil gòtic, i la Loggia de San Damaso, al Vaticà, decorada per Rafael
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
baronia d’Otos
Història
Jurisdicció senyorial adquirida, el 1533, per Cristòfor del Milà i d’Aragó, segon comte d’Albaida, del seu cunyat Ferran de Pròixida i del Milà, segon comte d’Almenara.
Fou reconeguda com a títol del regne el 1860 a favor de Joaquina de Pedro y Barroeta-Aldámar, muller del seu cosí germà Rafael de Moore i de Pedro, marquès de Sant Josep Continua en els Moore
Ardèvol
Torre d’ Ardèvol
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), emplaçat al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i d’una torre de defensa, a 728 m d’altitud, a l’esquerra de la rasa d’Ardèvol
(a la capçalera de la riera de Llanera), al vessant septentrional de la serra de Pinós.
Hi predomina el poblament disseminat entre les masies hi ha la de Tristany, casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany L’antic terme municipal d’Ardèvol comprenia, a més, el llogaret de Sant Just d’Ardèvol
Sant Rafel de Forca
Parròquia de població majoritàriament disseminada (rafelers; 129 m alt.) del municipi de Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a l’extrem SE del terme, al límit amb el de la ciutat d’Eivissa.
L’església parroquial Sant Rafael, creada per la divisió parroquial del 1785, i les poques cases que l’envolten són situades a un extrem de la venda de Forca És una de les tres parròquies interiors de l’illa
hospitalària del Sagrat Cor
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa femenina fundada el 1881 per B.Menni, restaurador de l’orde dels hospitalaris de Sant Joan de Déu.
El 1888 les hospitalàries installaren a les Corts de Sarrià Barcelona l’Asil de Sant Rafael, per a noies escrofuloses i cegues, i a València fundaren el 1919 l’Asil del Carme, situat al costat del sanatori de Malvarosa