Resultats de la cerca
Es mostren 225 resultats
Mantinea
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, a l’Arcàdia oriental.
Els seus habitants, al s VI aC, s’adheriren a la lliga del Peloponès i participaren en les guerres contra Pèrsia 480 Participaren en la lluita per l’hegemonia grega d’Esparta, Tebes i Atenes al costat d’aquesta i contribuïren, amb llur victòria 362, a la decadència de Tebes La ciutat passà al domini romà, i Adrià l’embellí amb nombrosos i esplèndids edificis
capitania
Història
Territori sobre el qual s’estenia la jurisdicció d’un capità.
Originàriament, a l’edat mitjana, les capitanies foren establertes, com a jurisdicció de guerra, en ocasió d’operacions bèlliques i amb caràcter extraordinari, fora d’aquells indrets on l’estat de guerra era permanent Al ducat de Neopàtria, per exemple, les capitanies creades vers el 1319 per Alfons Frederic a Siderocàstron, Neopàtria i Salona, esdevingueren les demarcacions territorials de govern en lloc de les vegueries establertes al ducat d'Atenes
veguer
Història
Funcionari reial dels ducats catalans de Grècia, amb una funció semblant a la dels castellans i capitans.
Teòricament, l’ofici era triennal Hi hagué tres vegueries, amb molt poques notícies de llurs titulars Atenes Guillem Sesplanes, 1321 Galceran de Peralta, 1370/71-74 i 1377-79 Bernat de Vic, 1374-77, Tebes Guillem de Puig, 1331 Joan de Lloria, 1359 Albert de Bonacolsis, 1366-69 Nicolau d’Ardonyo, 1369-72 i 1375-78 i Levàdia Guillem d’Almenara, 1366 i 1373-79 Guillem Frederic d’Aragó, 1366 Gilbert Vidal, 1374
Eubea
Illa
Illa de la mar Egea, Grècia, davant la costa oriental de la península Balcànica (3 654 km2).
Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…
thýasos
Religions de Grècia i Roma
En la Grècia antiga, associació de caràcter religiós.
En els seus orígens, fou probablement una associació dionisíaca relacionada d’una manera especial amb el cant i la dansa orgiàstiques pròpies del culte a Dionís Més tard, en època hellenística, la paraula adquirí un significat més ampli i genèric d’associació o confraternitat religiosa i àdhuc, després, de ‘grup de comediants, d’actors de teatre’ A Atenes, el thýasos fou una associació menor compresa dins la fratria que, tal vegada, reuní els ciutadans no nobles
àgora
Història
Plaça principal de les ciutats gregues antigues, centre de cultes religiosos i de la vida política (assemblees, etc).
Cap al s V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del s IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega
comtat d’Agosta
Història
Comtat que comprenia la ciutat siciliana d’Agosta (Augusta), creat per Frederic II de Sicília, el 1336, a favor de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó, gonfanoner de Sicília, mort el 1348.
El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta
Lèucada
Illa
Illa grega de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió de les Illes Jòniques.
La capital és Lèucada 7 600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al s VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863
ríton
Art
Nom que designa (a partir probablement del segle IV aC) un tipus de recipient en forma de corn, buidat i foradat a la punta.
Anomenat anteriorment κέρας ‘corn’, aquest tipus de vas acabà convertint-se en un got Però el ríton pròpiament dit, més tard fou utilitzat sempre per a beure a raig Modelat amb formes de rostres d’animals a la part inferior, tingué una especial fortuna a Itàlia, on fou emprat, en època romana, en la decoració de fonts i de jardins Entre els rítons que han estat conservats, és notable el del Palazzo dei Conservatori de Roma, d’estil neoàtic, firmat per l’atenès Póntios
Platea
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la regió de Beòcia, als confins de l’Àtica i al peu del mont Citeró.
Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina