Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
el Dragó
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de l’Ossa Major i l’Ossa Menor.
L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l' aberració de la llum
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines
sang de drago
Farmàcia
Química
Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies espontànies a Borneo i Sumatra.
La procedent de les illes Canàries és produïda pel drago de Canàries Dracaena draco És parcialment soluble en l’alcohol En farmàcia ha estat emprada com a hemostàtic i astringent Ha estat emprada també en la tècnica del fotogravat
drago
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
draconina
Botànica
Resina de color groc brillant que hom extreu de diferents arbres, com ara el Calamus draco i la Dracaena Draco
.
És la base de la sang de drago
aranya
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels traquínids, de cos allargat i comprimit, que presenten, a la primera aleta dorsal, de 4 a 7 radis espinosos proveïts de glàndules verinoses; també tenen alguns fiblons verinosos en els opercles.
Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…
liliàcies
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
ala
Anatomia animal
Membrana d’alguns rèptils actuals del gènere Draco
i dels pterosaures, rèptils voladors desapareguts al cretaci.
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…