Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
reliquiari
reliquiari de fusta de Sant Martí de Puig-reig, decorat amb motius arquitectònics d’estil llombard (s XIII)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Cristianisme
Capsa, estoig, de material i forma variats, on hom conserva una relíquia o relíquies.
Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
entaulament
Arquitectura
Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
Les propocions i la decoració varien segons l’ordre
canèfora
Història
Noia de família noble que a l’antiga Grècia, en la processó de les Panatenees i en altres cerimònies religioses, portava al cap una cistella amb les ofrenes i els utensilis per als sacrificis.
Les canèfores inspiraren els elements arquitectònics de les cariàtides
vil·la Adriana
Vista de la vil·la Adriana
Luigi Tiriticco (CC BY 2.0)
Vil·la monumental que es feu construir (117 — 138 dC) a Tívoli (Laci), prop de Roma, l’emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l’imperi Romà.
Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC
escòcia
Arquitectura
Motllura còncava entre dos tors, utilitzada per a decorar les bases de les columnes.
Apareix normalment en l’ordre jònic L’art romà i tots els estils clàssics posteriors en feren ús en llurs ordres arquitectònics
Linköping
Ciutat
Capital del län d’Östergötland, Suècia.
Situada a l’est del llac de Vättern, és seu episcopal centre ferroviari, té indústria automobilística i elèctrica, i hi ha aeroport Entre els seus monuments arquitectònics cal esmentar la catedral, gòtica, i el castell
el Clascar
Aspecte del Clascar (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Història
Antiga domus (castell de Bertí entre els segles X i XII, anomenat de Clascar ja al segle XIV) que pertanyia als barons de Centelles, situada damunt els cingles de Bertí, dins la parròquia de Sant Pere de Bertí i el municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Esdevingut masia, l’edifici dels segles XV o XVI fou transformat al començament del segle XX en un castell fantasiós, mitjançant l’afegit d’elements arquitectònics de procedència variada Hom ha construït una urbanització vora seu