Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
cabra
Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
cabra
Cabra
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 13 a 18 cm.
És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com a espècie…
cabra
Cabra
Josef Reischig (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Insecte paràsit de l’home, de l’ordre dels anoplurs, d’1,5 mm de llargada, semblant al poll però de cos més curt i ample, amb els tres parells de potes proveïdes d’ungles per a fixar-se sòlidament a l’hoste.
Habita a les regions piloses de l’home, principalment al pubis, i és anomenat també poll del pubis
cabra
Cabra
James Baker (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, amb aspecte de rovelló, de barret viscós, d’un groc pàl·lid amb zones concèntriques de color de taronja, de 5 a 15 cm de diàmetre, i llet blanca i molt picant, que fa que no sigui comestible.
Cabra
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, vora el riu Cabra
.
És un centre agrícola hortalisses, arbres fruiters, cereals, oliveres i comercial, amb indústria derivada de l’agricultura conserves, oli, sabó
Cabra
Astronomia
Estel de la constel·lació del Cotxer, el setè més brillant de la volta celeste (magnitud visual aparent 0,1), a una distància de 45 anys llum.
És un gegant vermell i pertany al tipus espectral G 0
rovelló de cabra
Rovelló de cabra
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, estès o deprimit, de superfície seca i vellosa, i de color encarnat o ataronjat, de cama curta, de làmines denses i de làtex blanc i picant.
Es fa en boscs caducifolis, especialment en bedollars La seva ingestió pot provocar trastorns gastrointestinals
cabra blanca
Cabra blanca
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge completament blanc, molt dens i llarg, i amb banyes de secció circular, lleugerament encorbades cap endarrere.
Habita en els llocs més inaccessibles, en petits ramats, a les muntanyes Rocalloses d’ací que rebi també el nom de cabra de les muntanyes Rocalloses des del sud d’Alaska fins a l’estat d’Idaho
cabra salvatge pirinenca
Cabra salvatge pirinenca
Joseph Wolf (CC0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, de pelatge bru clar, amb el ventre blanquinós, avui extingida.
De característiques similars a la cabra salvatge hispànica cabra salvatge hispànica , la secció transversal de les banyes era quadrangular Habitava als Pirineus Desaparegué del Pirineu català entre el final del segle XIX i el començament del segle XX Protegida legalment d’ençà del 1980, els darrers exemplars sobrevisqueren al parc nacional d’Ordesa i Mont Perdut fins el gener del 2000 El 1999 el govern aragonès obtingué mostres cellulars del darrer exemplar viu per a futures clonacions de l’espècie