Resultats de la cerca

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…

A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l

Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors

La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida

Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida

Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida

Coincideix amb el cop i la cossa en algunes comarques gironines Val 3,01 l a Girona i és igual a 1/2 quartà, o sia 3,05 l, a Lleida Comprèn en general 2 picotins, però a Lleida i en alguns altres llocs és dividida en 4 picotins