Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
seminari
Edifici del seminari conciliar, seu de l’Estudi General de Lleida
© Fototeca.cat
Educació
Cristianisme
Institució eclesiàstica, dependent dels bisbes, destinada a formar els joves que es preparen per al sacerdoci.
Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del s XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els primers seminaris…
quartà

Quartà de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura de capacitat per a grans, pròpia de Catalunya, igual a 1/12 de la quartera o 4 picotins (8 a Lleida).
A Barcelona el quartà val 5,79 l i a Tarragona 5,90 l A Girona el quartà val 6 cops o mesurons, o sia 18,08 l A Lleida val 6,113 l a més és emprada la mesura de tres quartans , equivalent a 18,34 l
paer
Història
Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.
Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors
dret lleidatà
Dret català
Dret especial de Lleida recollit en els seus costums escrits, que fa més de dos segles que ha deixat d’ésser un dret vigent, substituït pel dret general de Catalunya.
La compilació actual ni tan sols en fa esment Costums de Lleida
lleidatà | lleidatana
poble de contribució
Història
A l’Antic Règim, lloc o vila que gaudia del dret del carreratge, adquirint el veïnatge de la ciutat reial, a la qual estava vinculat, amb tots els seus privilegis i llibertats.
Foren pobles de contribució de Lleida, per exemple, Bell-lloc 1320, Almacelles 1362 i les Borges Blanques 1344 Aquestes comunitats considerades carrers de Lleida eren regides per un consell i tres jurats Aquests, abans de prendre possessió de llur ofici, havien de prestar homenatge al paer en cap de Lleida
veïnatge
Història
En algunes poblacions catalanes, com València, Lleida, Cervera, etc, ciutadanatge.
comissari delegat de la Generalitat de Catalunya
Història
Càrrec polític de la Generalitat, creat per decrets d’abril i maig de 1931.
Nomenats en nombre de tres, foren encarregats d’exercir, a Girona, Lleida i Tarragona, les funcions de caràcter executiu fins aleshores pròpies de les desaparegudes comissions provincials, i representaren el govern de la Generalitat en totes llurs relacions amb les altres autoritats Els primers foren Josep Irla i Bosch per Girona, Epifani Bellí i Castiel per Lleida, i Ramon Nogués i Biset per Tarragona Ja en la guerra civil, ho foren Lluís Mestres i Capdevila per Tarragona, i Domènec Carrové i Viola per Lleida
cabaler
Dret català
A la regió de Lleida, fadristern casat amb una pubilla, pubill.
mesuró
Física
Antiga mesura per a grans, equivalent a 1/6 de la mesura.
Coincideix amb el cop i la cossa en algunes comarques gironines Val 3,01 l a Girona i és igual a 1/2 quartà, o sia 3,05 l, a Lleida Comprèn en general 2 picotins, però a Lleida i en alguns altres llocs és dividida en 4 picotins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina