Resultats de la cerca
Es mostren 115343 resultats
címbals

Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió simple a les…
clarinet
Música
Registre central del clarinet, entre el registre més greu, anomenat chalumeau, i el registre agut.
Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central
chorus
Música
Instrument de corda medieval, conegut ja al segle XII, que consisteix en una caixa harmònica rectangular amb una o més rosetes i dos ponts, l’un a cada extrem, damunt els quals es fixen i afinen amb claus entre quatre i sis cordes dobles afinades generalment per quintes.
Es fa sonar percudint les cordes amb una maceta També és conegut com a tamborí de Bearn Al Renaixement passà a ser un instrument d’ús popular, especialment formant conjunt amb el galoubet , tocats ambdós, simultàniament, per un sol instrumentista Actualment encara s’usa en alguns indrets de l’alt Aragó, on és conegut amb el nom de chicotén , i també al País Basc francès
chorus
Música
Tipus de trompeta natural medieval, amb una sola embocadura i un sol pavelló, però amb el tub bifurcat.
Sebastian Virdung 1511 i Michael Praetorius 1620 l’esmenten en els seus tractats i, segons aquest últim, ja era usada al segle IX
talla
Música
En els tubs de l’orgue, relació entre la llargada i el diàmetre o amplada.
Element molt determinant en la constitució del timbre d’un tub, se’n distingeixen tres tipus la talla normal, l’ampla i l’estreta En els tubs de talla normal, el diàmetre és, generalment, 1/15 o 1/16 de la llargària És el cas de la família dels principals equilibri entre el so fonamental i els seus harmònics En els de talla ampla, el diàmetre és entre 1/10 i 1/14 de la llargària És el cas de la família de les flautes preponderància del so fonamental en detriment dels harmònics En els de talla estreta, el diàmetre sol ser entre 1/18 i 1/24 de la llargària Es dona en la família de les violes de…
manxa

Manxa de tascó o de falca
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’orgue, aparell que produeix, emmagatzema i empeny cap als salmers l’aire necessari perquè l’instrument soni.
Llevat possiblement del cas de l’orgue hidràulic, l’orgue occidental només ha conegut el sistema de manxes que se serveix de l’aire per a produir el vent necessari per al so de l’instrument Al principi, d’una manera similar a la manxa del forjador, l’aire era enviat directament al salmer sense cap dipòsit estabilitzador intermediari Manxa de falca de l’orgue portatiu © Fototecacat/ Studi Ferrer La manxa de falca del petit orgue portatiu, accionada pel mateix organista amb una mà i que perdurà des dels segles X-XI, és d’aquest tipus Altres portatius disposaven de dues manxes, cosa que permetia…
corró de creixent
Música
En l’orgue, cilindre horitzontal situat sobre el pedaler que, en ser accionat pel peu de l’organista i gràcies a un sistema pneumàtic o elèctric, afegeix automàticament i progressivament als jocs que fins aleshores eren actius la resta de jocs de l’orgue, cosa que incrementa la potència sonora de l’instrument.
És originari dels orgues germànics de la darreria del segle XIX L’orgueneria francesa aconseguí el mateix efecte mitjançant un pedal balancí pedal de creixent semblant al que actua sobre la caixa d’expressió