Resultats de la cerca

Pot ser de diversos materials -normalment banús, argent, os o vori- i tenir diverses decoracions

El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854

Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval

Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F Tourte al final del segle XVIII Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’ús d’aquesta…

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica

En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…

Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50 cm de…

És una mena de baqueta de grans dimensions, pensada per a fer sonar instruments grossos timbales, bombo, gong, etc Consisteix en una bola de feltre, fusta, roba folrada de cuir o altres materials, unida a un bastó, que hom empra per a percudir certs instruments Sovint, hom fa servir el diminutiu ’maceta’ per a referir-se a maces de dimensions més reduïdes aptes per a instruments més petits