Resultats de la cerca

Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions simètriques…

Consisteix en la conversió del compost carbonílic en la seva hidrazona amb posterior escalfament d’aquesta en autoclau en presència d’etòxid sòdic i etanol N'existeix una varietat, introduïda per HMinton l’any 1946, que permet la realització d’aquest procés a gran escala, a pressió atmosfèrica, mitjançant la formació in situ de la hidrazona i la posterior descomposició d’aquesta a 200°C

Fou descrit l’any 1899 pel cirurgià alemany Max Wilms 1867-1918

Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a l’halogen És una reacció…

La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic

Determina una prolongació del temps de sagnia, una disminució de l’adhesió i l’agregació plaquetàries i una activitat coagulant deficient del factor VIII És anomenada també pseudohemofília

Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació