Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
organització binària
Militar
Tipus d’organització militar en la qual una unitat es composa de dues unitats que li són subordinades.
Així la gran unitat divisió és formada per dues unitats d’infanteria iguals brigada i un nucli de tropes d’altres armes artilleria, enginyers, cavalleria, etc
turcople
Història
Militar
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d’origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκόπουλος, ‘fill de turc’), i, potser, de pare turc i mare grega.
Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc Segons les Cròniques, els comandava el turcopler
geta
Història
Individu d’un poble traci que, a l’edat antiga, habitava el baix Danubi.
Els getes eren pastors i nòmades i foren sotmesos per Darios 513 aC, Alexandre el Gran, Lisímac i els romans, i es fongueren amb els dacis Eren cèlebres per llur cavalleria
arma
Militar
Cada un dels cossos en què es divideix un exèrcit per raons d’armament, d’organització i de les diverses maneres de combatre.
A la majoria de països, les armes de què consta l’exèrcit de terra són infanteria, cavalleria o arma cuirassada, artilleria i enginyers Els altres cossos, no directament combatents intendència, sanitat, etc, sovint es denominen serveis
cuirasser
Història
Militar
Soldat armat de cuirassa.
Als s XVI i XVII, els cuirassers constituïren la cavalleria pesant i portaven com a armes defensives celada o elm, cuirassa, espatllassos, manyoples, escarselles i cuixeres, i, com a armes ofensives, espasa llarga i dues pistoles
guerra
Història
Militar
Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Bé que la lluita entre grups humans és tan antiga com les mateixes societats organitzades, la guerra pròpiament dita —amb la participació d’exèrcits i amb objectius diferents del saqueig que motiva una incursió— començà en els primers imperis orientals assiris i perses basats en la superioritat que els donava llur poderosa cavalleria Els grecs crearen una infanteria pesant i una formació —la falange— que els permeté de fer cara a la cavalleria asiàtica i que serví de model a la legió romana Hom considerà sovint, a l’edat antiga, la guerra com una llei divina els déus…
vexillum
Història
En l’antic exèrcit romà, estendard quadrat de color vermell.
Originàriament era l’ensenya de la cavalleria legionària, i durant la república era el distintiu de la tenda del comandant praetorium després, sota l’imperi, designà l’ensenya dels vexillaris, i esdevingué sinònim de llurs destacaments vexillationes
carrabina
Militar
Fusell curt i lleuger, generalment amb l’ànima estriada.
Emprat ja als s XVI i XVII, el seu ús es generalitzà al s XIX en tropes auxiliars de cavalleria i artilleria Diversos tipus de carrabines són emprats també en la caça major i en concursos de tir
ala
Militar
Tropa formada en cadascun dels extrems d’un ordre de batalla.
En l’ordre tàctic romà, l’ala era la tropa de cavalleria lleugera, auxiliar, irregular o aliada que formava grans masses als flancs de la línia Hi havia l' ala ‘milliaria' , de 1000 homes, i l' ala ‘quingenaria' , de 500
boina
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC85189_FOTOTECA17616.jpg)
Detall d’una boina
© Fototeca.cat
Indumentària
Gorra rodona d’una sola peça, de llana, molt sovint de color negre, usada inicialment al País Basc i a les zones veïnes.
Fou emprada per les tropes carlines, de color vermell per als caps i com a distintiu dels partidaris, blau per a la infanteria i blanc per a la cavalleria L’anomenada boina basca té unes grans dimensions és usada al País Basc txapela/>