Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
requisició
Dret administratiu
Dret concedit a l’autoritat administrativa o militar d’expropiar béns particulars, mobles o immobles, o disposar-ne temporalment i d’obligar coactivament a certes prestacions, en casos necessaris i no sempre amb la deguda indemnització.
La llei d’expropiació forçosa expropiació en preveu de civils en casos d’epidèmies, inundacions, calamitats públiques o per greus raons d’ordre públic, i de militars en temps de guerra, mobilització o maniobres militars
efectes públics
Economia
Documents de crèdit emesos per l’estat o uns altres organismes dependents.
Els més corrents són els bons d’estat, que tenen com a principal objectiu el finançament del dèficit pressupostari, i els emesos per les empreses públiques Solen tenir privilegis com la desgravació fiscal o la pignoració automàtica
escarificadora
Construcció i obres públiques
Agronomia
Màquina emprada per a escarificar un terreny.
Consisteix en un bastiment metàllic que va muntat a la part posterior d’un tractor o d’una màquina d’obres públiques i que duu, al seu darrere, una o més pues o ungles que remouen el terreny
honor
Història
Dret català
Immoble o finca, tant rústica com urbana.
Aquest ús, recollit als Usatges, a les Constitucions de Catalunya i en ordinacions i reculls consuetudinaris, ha perdurat en escriptures públiques i títols de propietat, i àdhuc en mencions de l’actual registre de la propietat, com a ròssec de les titulacions antigues
responsió
Història
Pagament periòdic, tribut, que hom satisfeia al tresor de certs ordes militars, de certes corporacions públiques.
col·loqui
Literatura
Obra de caràcter còmic i en vers declamada, en festes públiques del País Valencià, per col·loquier
.
equilibri pressupostari
Comptabilitat
Igualació comptable dels ingressos i les despeses.
Les finances públiques clàssiques consideraven que aquesta situació s’havia de complir estrictament al llarg d’un exercici comptable, la qual cosa li donava una rigidesa considerable enfront de les necessitats conjunturals Actualment, hom accepta el manteniment, a curt termini, d’un dèficit en el pressupost de l’estat
grup de pressió
Economia
Política
Sociologia
Grup de persones influents amb interessos afins de tipus econòmic, polític, ideològic o religiós que organitzen una acció simultània sobre l’opinió pública, els partits polítics, l’Administració i el govern en benefici dels seus interessos.
La participació dels grups de pressió en les polítiques públiques s’inicià al segle XIX als Estats Units i té una llarga tradició en els sistemes polítics dels països anglosaxons, que foren els primers que en regularen el funcionament a través de l’ordenament jurídic El 1945 els Estats Units aprovaren la primera llei amb aquest propòsit, que ha estat successivament modificada L’any 2008 la Comissió Europea implantà el Registre dels Representants d’Interessos, ampliat i aprovat pel Parlament Europeu el 2011 en el Registre de Transparència A Catalunya, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de…
vale real
Història
Obligació de l’estat amb un interès del 4% anual, emesa l’any 1780, durant el regnat de Carles III d’Espanya, per suggeriment de Francisco Cabarrús.
Els vales reales havien d’ésser acceptats per les caixes públiques i hom podia utilitzar-los per a tota mena d’operacions, llevat del pagament de sous i en el comerç al detall Esdevingueren, doncs, el primer paper moneda conegut a l’Estat espanyol Llur evolució fou molt desafortunada i, a mitjan s XIX, es reconvertiren en uns altres títols del deute públic
confraria de pescadors
Pesca
Dret marítim
Entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima; és coneguda també com a pòsit de pescadors o pòsit marítim.
Les seves finalitats són, principalment, l’assessorament de l’administració en tot allò que fa referència a la pesca en la mar i la collaboració amb l’Institut Social de la Marina en la gestió de la seguretat social dels pescadors Sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitza les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa