Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
dard
Agronomia
Tipus de ramificació molt dèbil, amb el borró a l’àpex.
Generalment és rodejat per una roseta de fulles La llargada més freqüent és d’un centímetre, tot i que en pot fer vuit o deu
limnea
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels basomatòfors, de la família dels limnèids, de closca espiraliforme i molt allargada.
Habiten a l’aigua dolça Les espècies L stagnalis , de 6 cm de llargada, i L peregra , d’uns 3 cm, són corrents als Països Catalans
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional
alpaca
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil procedent de l’alpaca.
Es caracteritza per la seva gran llargada, la seva brillantor i pel seu color canyella Hom utilitza la llana d’alpaca principalment per a fabricar teixits d’abrigall
magdaleó
Farmàcia
Cilindre de massa pil·lular fet a mà o a màquina.
Un cop aconseguits el diàmetre i la llargada adequats, hom el talla a mà en petits trossos iguals, per a formar les píndoles, amb un aparell anomenat pindoler
estornell
Estornells vulgars (Sturnus vulgaris)
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus.
Atenyen uns 22 cm de llargada, tenen el bec fort i punxegut, la cua curta i el plomatge generalment fosc amb reflexos metàllics Són sociables, migradors, insectívors i frugívors
passa
Física
Antiga mesura catalana de longitud emprada a Barcelona.
Valia 3 peus o 4 pams, o sia, 0,7775 m, i corresponia aproximadament a la llargada d’un pas, mesurada des del taló d’un peu al taló de l’altre
txistu
Música
Instrument de vent propi del País Basc, una de les variants de la flauta medieval de tres forats que perviuen en diversos llocs del continent europeu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon amb conducte d’aire, de bisell És fet de fusta de boix o de banús actualment també se’n fan de materials sintètics o de metall Té uns 43 cm de llargada i de 2 a 3 cm de diàmetre, una embocadura de bisell i un total de tres forats digitals 2 + 1 A la part inferior del tub hi ha una anella per al dit anular, que facilita la subjecció de l’instrument El músic, anomenat txistulari , el toca amb una sola mà, habitualment l’esquerra, mentre amb l’altra toca el tamborí que du penjat al braç esquer re El so del txistu està estretament lligat…
pàdel
Esport
Esport de pilota semblant al tennis, que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles d’adversaris, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.
La pista fa 10 m d’amplada per 20 m de llargada i és circumdada per parets als fons i en als extrems dels laterals i una reixa metàllica al llarg de tot el perímetre
pont Bailey
Militar
Pont metàl·lic desmuntable d’una gran simplicitat i amb grans possibilitats d’utilització.
Fou emprat per primera vegada en la Segona Guerra Mundial per l’exèrcit britànic Pot ésser format per un nombre indeterminat de trams, la qual cosa possibilita l’obtenció de ponts d’una llargada considerable