Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
caracciolo
Cristianisme
Membre de l’orde de clergues regulars menors fundat (1588) per Francesco i Fabrizio Caracciolo i Giovanni Agostino Adorno.
A Barcelona, l’orde fou autoritzat 1632, i s’installà 1636 al pla d’en Llull, on obrí església pública malgrat l’oposició de la parròquia de Santa Maria del Mar En produir-se la revolta del 1640, l’orde es refugià a Madrid retornà amb la victòria castellana del 1652 i aprofità l’entrada a Barcelona de Joan d’Àustria per obrir al públic el seu convent 1653 En construir-se la Ciutadella passà 1720 al convent de Sant Sebastià Desaparegué el 1835 i el convent fou adquirit per la Junta de Comerç
regent
Dret canònic
Persona que regeix la cura d’ànimes d’una parròquia per absència o incapacitat de la persona titular.
El regent és inferior a l' ecònom té menys atributs, car depèn totalment de la persona que reemplaça o que li ha confiat la regència no pot, per exemple, confirmar els malalts petits en perill de mort
rectoria
Cristianisme
Dependència o conjunt de dependències on el rector d’una parròquia té les oficines i, generalment, l’habitatge.
sufragani | sufragània
Cristianisme
Dit d’una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, sotmesa a una parròquia principal o matriu.
coadjutor
Cristianisme
En una parròquia, dit del sacerdot que té el càrrec d’ajudar el rector en les funcions parroquials.
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
ecònom
Dret canònic
Sacerdot que fa les funcions de rector d’una parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.
cònsol
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels dos representants dels consells de parròquia (o de comú), elegits cada quatre anys, anomenats cònsol major
i cònsol menor
, a la vegada representants de la parròquia, juntament amb els dos cònsols anteriors, al Consell General de les Valls.
A les parròquies on hi ha consells de quart consell de quart presideixen igualment els dels grups de quarts a què pertanyen
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…