Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
tapacostures
Indústria tèxtil
Cinta, generalment de cotó, teixida amb lligat de tafetà, amb petits motius ornamentals, generalment obtinguts en fer saltar bagues als fils d’ordit o als de trama, que serveix, alhora, en la confecció de vestits, d’adorn i per a dissimular les costures i els punts.
baga
Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, cordó, etc, no és fet passar del tot i forma com un ull o anella per on pot passar una altra corda, cordó, etc, on pot ésser subjectat un gafet, ganxo, etc, que serveix d’adorn, etc.
wampum
Etnografia
Nom donat als enfilalls o rosaris de conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l’Amèrica del Nord com a adorn o com a signe o garantia dels compromisos presos en els tractats i els convenis intertribals i, durant els s. XVII i XVIII, com a moneda de canvi entre indis i blancs.
Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial
art xinès
Vas xinès de l’època ming
© Fototeca.cat
Art
Art propi de la Xina.
L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…