Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
tars
El tars dels humans.1, 2, 3, cuneïformes; 4, escafoide; 5, cuboide; 6, astràgal; 7, calcani
© fototeca.cat
Anatomia animal
Element de l’esquelet de les extremitats posteriors dels vertebrats tetràpodes que uneix el segon element d’aquestes extremitats, format per la tíbia i el peroné, amb el quart, format pels metatarsians.
En els tetràpodes primitius constava de 12 ossets distribuïts en tres rengleres paralleles i horitzontals En els amfibis, alguns d’aquests ossets són soldats, fins al punt que, en els anurs, és format només per dos ossos allargats, anomenats tibial i peroneal, connectats directament amb la tíbia i el peroné, i tres ossets molt petits que connecten amb els metatarsians En els rèptils, consta d’un sol os central, ample i horitzontal, que connecta amb la tíbia i el peroné, i de tres més, que connecten amb el segon, el tercer i el quart metatarsià El tars dels ocells és format per un sol os,…
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la llengua, i a la…
osteocondrosi
Medicina
Necrosi dels nuclis d’ossificació, per alteracions en la vascularització arterial, que provoca fragmentacions i esclerosis òssies.
Posteriorment hi ha una reossificació i reconstrucció del contorn de l’os
yātāǧān
Militar
Sabre turc, més aviat curt, d’un sol tall, que descriu una línia corba en dos sentits oposats.
El mànec, generalment de vori o d’os, acaba en forma de dues grans orelles
apòcope
Medicina
Ferida que comporta la pèrdua d’una part de l’organisme.
Hom parla sobretot d’apòcope quan hi ha una ablació total o parcial d’un os
tibiotars
Anatomia animal
Ornitologia
Part superior de la pota dels ocells, compresa entre el fèmur i el tars.
És format per la sèrie proximal dels ossos tarsians i la tíbia, tots ells soldats en aquest os únic
estrep
Anatomia animal
Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana dels mamífers que s’articula, per la part superior, amb l’enclusa i, per la base, s’insereix en la finestra oval.
L’estrep prové de l’os hiomandibular de l’arc hioide de l’esquelet visceral o esplancnocrani dels peixos