Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
postulat
Filosofia
En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.
Aquests tres postulats de la raó pràctica són el de la llibertat de l’home, el de la immortalitat de l’ànima i el de l’existència de Déu
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
barra d’harmonia
Música
Llarga tija adherida a la cara interior de la tapa dels cordòfons de corda fregada paral·lela a les cordes, que fa de reforç per a sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet i per a comunicar-ne les vibracions.
Mentre l'ànima exerceix una funció semblant sota el peu dret del pontet, la barra d’harmonia és situada sota el peu esquerre al costat de la corda més greu
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
emanatisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació.
En la psicologia metafísica clàssica hom parla d’emanatisme en referir-se a l’ànima individual com a produïda per emanació de la intelligència divina nous En aquest sentit, l’emanatisme s’oposa al creacionisme
orfisme
Religions de Grècia i Roma
Moviment religiós d’iniciació que sorgí a Grècia a l’època arcaica i que florí, particularment, durant els s. VI i V aC.
Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives…
unanimisme
Literatura
Moviment literari creat per Jules Romains cap al 1903, exposat sobretot en la seva obra La vie unanime (1908).
Es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima collectiva, del grup humà considerat com un tot els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat
absorció
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic pel qual un fonema resta suprimit en incorporar-se en qualsevol dels altres que l’envolten.
El fonema e a en els parlars occidentals i en l’alguerès de l’article la és absorbit per la vocal següent en l’ànima i el fonema s pel fonema rr següent en la pronúncia ràpida de les roses
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui…