Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
úvula
Anatomia animal
Petita eminència cònica de la part mitjana del vel del paladar, formada pel múscul palatostafilí, el teixit conjuntiu i la membrana mucosa.
És anomenada correntment campaneta o gargamelló
cineradiografia
Fonètica i fonologia
Mètode d’experimentació emprat en la fonètica instrumental i inaugurat per Paul Menzerath.
Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc
aparell vocal
Representació gràfica de l’aparell vocal
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Conjunt d’elements fisiològics que intervé en la fonació lingüística, la classificació del qual sol destriar tres subaparells: respiratori, fonatori i articulatori.
El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el paladar…
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
múscul palatostafilí
Anatomia animal
Petit múscul del paladar tou, que s’insereix en l’apòfisi palatina i en l’úvula.
Contribueix a l’elevació i a l’escurçament del vel del paladar
uvular
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació en la qual intervé, com a òrgan passiu, l’úvula, generalment en contacte amb el postdors de la llengua.
En català, poden ésser uvulars articulacions velars molt posteriors, com ku, gu
aspiració
Fonètica i fonologia
Característica fonamental d’alguns fonemes, anomenats per això aspirats, que consisteix en un buf, sord o sonor, localitzat al vel del paladar, úvula, faringe o laringe.
En les llengües germàniques, l’oposició entre p, t, k, i b, d, g no es dirimeix en l’absència o la presència de sonoritat, com en les romàniques, sinó en la presència o l’absència del buf aspiratori p h , t h , K h /b, d, g
vàlvula
Anatomia animal
Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l’obertura d’algun orifici, com l’úvula o campaneta, la vàlvula cloacal, l’epiglotis, etc.
paladar
Paladar
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Part de la volta superior de la cavitat bucal que va des dels alvèols fins a l’úvula, i que comprèn el paladar dur
o pròpiament paladar i el paladar tou
o vel del paladar
.
Segons les necessitats classificatòries de cada sistema fonètic, hom distingeix encara el prepaladar, paladar mitjà, postpaladar, etc