Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
bol
bol
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Barreja d’òxid de ferro natural, argila, silicat càlcic i silicat magnèsic, en proporcions variables segons la procedència, amb una coloració que va del gris a l’ocre clar, i fins al vermell fort, passant per uns tons taronja.
En l’antiguitat era molt apreciat el bol d’Armènia, però també era conegut el de Llanes Astúries i el d’altres jaciments de la península Ibèrica, de França Borgonya, rodalies de París, d’Itàlia, etc És utilitzat com a pigment en tècniques al tremp, per a aparellar suports pictòrics de tela com a coixí mordent, en el daurat a l’aigua sobre retaule i sobre peces de fusta
bol
Bol del segle XIX, probablement d’Anglaterra
Museu Frederic Marès
Vas hemisfèric de pisa, porcellana, etc, destinat a contenir aliments líquids, rentar-se els dits, etc.
bol
Bols naturals i artificials
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Terra acolorida formada per argiles montmorillonítiques.
Seguit del seu nom d’origen o color, serveix per a designar productes molt distints procedents de roques toves, com els ocres, els blancs de calç, etc Cal remarcar, entre els bols, el bol blanc , que és un caolí, i el bol groc , que dóna, per torrefacció, un pigment d’ocre emprat en pintura
bol cantador
Música
Instrument de fricció utilitzat en el ritual xamanístic.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Consisteix en un bol de metall que en ser fregat per una mà de fusta semblant a una mà de morter produeix una rica gamma de sons harmònics ondulants Conegut també amb el nom de campana tibetana, la tradició prescriu que es fabriqui amb un aliatge de set metalls, cadascun representatiu d’un planeta
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
bol·lard
bol·lard
© Fototeca.cat
Transports
Peça de ferro de fosa o d’acer que, en els molls, és emprada per a l’amarratge dels vaixells, i que consisteix en un cilindre vertical que suporta una prominència, la qual, orientada cap a terra, impedeix que salti l’amarra.
bol·landista
Cristianisme
Membre d’una societat científica formada per jesuïtes belgues, la qual des del 1643 es dedicà a la publicació dels Acta Sanctorum
i que porta el nom del seu iniciador, el jesuïta flamenc Jean Bolland (1596-1665), el qual començà la publicació de documents hagiogràfics.
En fou segon director Daniel van Papenbroeck Posteriorment a la publicació dels Acta Sanctorum , s’hi afegiren l'Analecta Bollandiana 1882 i els Subsidia Hagiographica 1898-1910
deglució
Biologia
Pas de substàncies des de la boca fins a l’estómac.
Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un…