Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
pera
peres
© Fototeca.cat
Agronomia
Fruit de la perera, en pom i de figura turbinada característica.
Fonamentalment és formada per aigua 83% i glúcids 12-16% Té vitamines i minerals El valor nutritiu és protector i moderadament energètic
pera
Pera
pera
Floquet de pèl que hom deixa créixer al mentó.
pera de goma
Pera de goma
Farmàcia
Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol (d’on li ve el nom de pera) on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.
En les petites, la cànula sol ésser del mateix cautxú N’hi ha de moltes mides i aplicacions petites per a nas i orelles, mitjanes per a rentar ferides i més grosses per a l’aplicació d’ènemes rectals o rentatges vaginals Cal rentar-les curosament i esterilitzar-les al vapor abans d’emprar-les en ferides obertes o mucoses
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
pom
Pom (pera)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit complex en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle.
És de mesocarpi carnós i d’endocarpi coriaci o cartilaginós, i prové d’un ovari ínfer, sincàrpic i pentacarpellar En són exemples la pera, la poma i el codony
bon cristià
Fructicultura
Nom donat a un grup de peres de forma irregular i de polpa sucosa o semisucosa, sovint fibrosa.
Entre les varietats més apreciades cal esmentar la bon cristià Williams , la bon cristià d’hivern o pera de Roma i la bon cristià d’estiu
llima
Allò que serveix pera corregir defectes, mitigar asprors, etc.
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers