Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dividivi
Botànica
Petit arbre de la família de les cesalpiniàcies, propi de l’Amèrica tropical, de fulles bipinnades, raïms de flors grogues o blanquinoses i fruits en llegum.
Les beines del fruit són molt riques en taní fins a un 50%, raó per la qual són molt emprades com a adob i com a tint La fusta té aplicacions en ebenisteria
arbre de sapan
Arbre de sapan
J.M.Garg (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Índia i Malàisia, i conreat a la zona tropical asiàtica.
El color de la fusta produeix un colorant vermell que havia estat molt emprat La fusta té un cert interès en ebanisteria
brasil
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors pentàmeres agrupades en raïms, originari del Brasil.
La seva fusta, un cop assecada i polvoritzada, forneix la matèria colorant vermella del mateix nom
cesalpínia
Fruit de la cesalpínia
© C.I.C - Moià
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts inermes o espinosos, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles caduques bipinnades i flors vistoses de color taronja, vermell o groc, disposades en panícules o raïms..
Pròpia de la zona tropical i subtropical, algunes espècies tenen un interès econòmic o ornamental
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus…
algarrobilla
Tecnologia
Fruit de la Caesalpinia brevifolia
, arbret semblant al garrofer que es fa espontàniament a Xile.
Forma petites travelles que, un cop eliminada la grana i reduïdes a pols, constitueixen una matèria tànnica molt rica per a l’adob de pells 40 a 70% de tanins solubles, del grup dels hidrolitzables/> L’algarrobilla s’utilitza sobretot en mescla amb altres tanins tota sola dóna cuirs molt clars i flexibles