Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dansa de Castellterçol

Dansa de Castellterçol (Vallès Oriental)
© Elvira Permanyer
Folklore
Ballet popular de sis parelles, tradicional de la vila de Castellterçol (Moianès), de caire cerimoniós i elegant.
Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri Aquesta figura…
ball del ciri

Ball del ciri
© C.I.C.-Moià
Folklore
Ball de sis parelles , de caire seriós i greu, en què hom duu ciris, rams i almorratxes.
Les balladores van amb vestit negre i mantellina blanca, i els balladors, amb gambeto i barret de copa Constituïa una cerimònia de traspàs d’atributs, simbolitzats pel ram i el ciri, quan eren fets canvis de càrrec d’administrador d’altar El moviment d’entrar i sortir oposadament els balladors i les balladores origina la figura d’estrella de 12 raigs igual que a la primera part de la dansa de Castellterçol En consta l’existència des del segle XVIII Era propi de la plana de Vic, les Guilleries i el Moianès, i ha perdurat, sobretot, a Castellterçol
pavana
Dansa i ball
Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, possiblement originària de Pàdua (padovana).
Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimònia o d’introducció a d’altres danses Modernament ha estat emprada per Saint-Saëns, Fauré, Ravel, etc Ha originat diversos balls tradicionals als Països Catalans, on és una part integrant del ball de les gitanes i de la dansa de Castellterçol A la Catalunya nova hi ha diferents modalitats del ball de bastons que duen aquest nom
concursos tradicionals
Esport general
Concursos populars celebrats normalment en zones rurals durant les festivitats locals.
Se’n diferencien dos grups els concursos amb animals i els d’habilitats del treball Els concursos amb animals fan referència a l’ús d’animals domèstics en proves de força, habilitat i obediència Un dels més tradicionals és el de gossos d’atura, en què un gos ha de seguir les ordres del pastor per dirigir un ramat d’ovelles a diferents llocs preestablerts Se celebra a les localitats de Torroella de Montgrí, Castellar de n’Hug, Ribes de Freser, Prades, Catllar, Rialp, Bellver de Cerdanya, Osseja i Castellterçol Un altre tipus de concursos són els d’arrossegament de pes i tir amb cavalls i…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques durant l’edat mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies n'hi havia de reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàsiques són al Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del s XIV Com a herència del ritu visigòtic hom coneix la…
pou del glaç

Pou de glaç de la Franquesa (Moià)
© Joan Carrera Vilardell
Cavitat, eventualment excavada, on hom emmagatzemava la neu o el gel natural extret de les glaceres.
A Catalunya, la majoria de poues de glaç es troben situades a la vora dels corrents d’aigua de les rieres i en indrets obacs al fons de les valls, ja que el glaç que s’empouava era el que s’obtenia de la congelació de l’aigua estancada a les basses construïdes al mateix costat de les poues Les poues generalment tenen forma cilíndrica i estan fetes amb parets de pedra seca i cobertes amb una cúpula semiesfèrica del mateix material solen tenir una o més obertures petites i una porta per on entraven els que hi treballaven i per on es posaven i es treien els blocs de glaç La profunditat d’…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
paraire

Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
festa
Etnologia
Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes…
pabordia
Cristianisme
Casa monàstica petita que depenia d’un gran monestir; equivalia a un títol inferior al de priorat (per exemple, les pabordies de Castellterçol o de Caselles, dependents del monestir de l’Estany).