Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
presidi
Història
Nom que hom donà al segle XVI —i fins al XIX— a diverses places fortes o fortaleses dotades de guarnicions importants.
Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres
regular
Militar
Nom donat a cadascun del soldats moros que eren manats per oficials espanyols.
A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla
plaça de sobirania
Geografia
Denominació pròpia de les ciutats de Ceuta i Melilla respecte a l’Estat espanyol.
mancús
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or encunyada a Barcelona a imitació dels dinars àrabs.
Fou fonamental en el desvetllament econòmic català del s XI Inicialment entre ~1017-35 fou fabricada pel prestamista i orfebre jueu Bonhom, amb una talla de 7 l’unça 3,80 g Imità diferents models dels dinars andalusins, però en general porten la lectura Bonhom , en llatí en una de les cares Un dels tipus porta el nom Madīnat Barsinuna en caràcters cúfics A partir del 1037, encunyats per Enneas, el seu pes baixà progressivament fins a ésser de 10 l’unça uns 2,70 g Vers el 1070, apareixen mancusos de 15 l’unça 1,90 g, fets encunyar per Ramon Berenguer I, que porten al voltant d’una de les cares…
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48 i d’Abū ‘…
hàfsida
Història
Membre de la dinastia berber de Tunis (1229-1574).
Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona…
concert econòmic
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, conveni entre el Ministeri de Finances i l’Administració de determinats territoris que gaudeixen d’un règim fiscal propi i diferenciat.
Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els…
balança fiscal
Comptabilitat
Taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus d’ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees.
A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms, i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions Des de l’establiment de l’estat autonòmic 1978, el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle XXI…
almohade
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus…